dijous, 30 de juny de 2011

Cagarro Road

Cagarro Road, Brooksville, FL, United States

No calen més comentaris.

dimecres, 13 d’abril de 2011

Issues with the toilet

These days I've been dealing with an unreliable tank. I knew for some time it was having leaks, but nothing important -I thought- until I got a letter from the water company some weeks ago:

"Dear customer, we have noticed an exceptionally high consumption in the last measurement period. After checking that there was nothing wrong in our water supply infrastructure, we would like to warn you about a potential water leak in your house." (best-effort translation)

Well. No need to say that I ran to the flow meter and quickly checked the number against the latest one. 80m3 ! This means around 1m3 per day, and a good lesson learned the hard way (200 EUR): As important as the toilet is for the urgent stuff, it is just as important as its tank reliability. Is kind of the yin and the yang of toilets.

So, trust me: When you start looking for the right toilet, be a wise man. Balance the niceties that seem to obfuscate women's buying algorithms with some rational reliability criteria applied to the flushing system. Because you never know when one of your guests will end up clogging your toilet. This just happens sometimes...

And, in case none of the toilets are good to your taste, you may consider making one in the garden, just as the great Francesc Vicenç Garcia did. Then, he wrote this poem to honor it:

La monarquia regint
Felip terç que la millora,
se féu esta cagadora,
essent Papa Paulo quint.
En sa traça artificiosa
no posi lo maliciós
la llengua amb zel envejós,
perquè la traurà merdosa.
Si per obres sobiranes
són tinguts los mausoleus,
colossos i colosseus,
memòria de coses vanes.
Ací mil culs retronant
facin memòria perfecta
de l'assalt de la Goleta
i victòria de Llepant.
(from Francesc-Vicenç Garcia, Rector de Vallfogona; by Antoni Mundo i Fuertes; ed. Fundació Roger de Belfort, 1982; p.183)

All the poem is worth a translation. But while you wait for someone to do it, I'll do an attempt to give an english version of the great closing quartet:

Roaring of butts herein
make this a memorial vault
of the Goulette's assault
and also of Lepanto's win.

dimecres, 17 de novembre de 2010

"Sobre el papel higiénico"

Una esporàdica lectora del bloc em fa arribar el següent enigma:



I immediatament m'ha vingut al cap que fa uns anys, algú -potser en Quim Monzó, mireu què us dic- va cridar l'atenció sobre un seguit de cartes al director, rèpliques i contrarèpliques, que tractaven sobre com convenia més posar el paper de vàter.

Després d'una mica de recerca, he estat capaç de trobar a l'hemeroteca de La Vanguardia la seqüència d'aquestes joies, iniciades el 25 d'octubre de 1991 pel senyor Óscar Bulch (de Sabadell, en aquell temps) i que a ritme d'una resposta gairebé diària s'allarguen fins al dia 13 de desembre, data en la qual la redacció decideix deixar de publicar-les després de rebre'n més de 1000 !

L'enigma, doncs, va ser discutit fa gairebé 20 anys, també per aquesta època de l'any (casualitat?), pels lectors de La Vanguardia. Gent amb opinió.

Aquí teniu la primera i la darrera carta:





I un recull de les que he trobat més notables. Enjoy !

Una resposta d'un Technical Consultant:


Una versió d'un usuari pragmàtic:
 La versió amb anècdotes històriques:


La versió d'un que contempla diferents opcions:


Una versió estalviadora (!):


La versió del que vol donar 3 motius i en dóna només 2:


I finalment, la versió del que no sap la resposta però ha viatjat molt:


A l'hemeroteca les hi trobareu totes.

dimarts, 21 de setembre de 2010

Una idea gratis per la campanya d'ICV-Verds

Ara que estem en crisi, és necessari trobar noves motivacions per que l'electorat torni a confiar en la classe política. ICV és bastant irrecuperable, però amb una mica d'esforç ens pot fer oblidar el seu seguidisme tornant a promoure l'ecosocialisme.

He trobat una cosa que els pot interessar: En lloc de fer llums de nadal a pedals, que cansen molt, podem gaudir d'un nadal il·luminat i imaginatiu alhora que incentivem la recerca i el desenvolupament fent com proposa Matthew Mazzotta, un "artista conceptual" americà que ha estudiat al prestigiós MIT.

"The Park Spark project is the transformation of dog waste into energy (methane) through a publicly fed methane digester as an interactive urban intervention that questions our current waste system, and at the same time creates an opportunity for others to participate in the (re)imaging of the byproduct energy (methane)."

A part, "Powered by your dog" és un eslògan molt ben trobat, pel qual caldria una traducció en consonància.

De res.

dimecres, 21 de juliol de 2010

If it's not water, toilet tissue or poo, please, bin it -- don't block it

Tot just al post anterior havíem tret el tema: Compte amb el que es tira a l'inodor.

Mireu què han fet els incívics londinencs.

La campanya, comparada amb les de Barcelona, no és gens abstracta: "Si no és aigua, paper de vàter o caca, si us plau, llenceu-ho a la paperera -- no ho bloquegeu". A casa nostra segurament seria una cosa incomprensible com ara la nova campanya de civisme "A Barcelona tot hi cap, però no tot s'hi val"...

dimarts, 6 de juliol de 2010

Arqueologia, sewage-nomics i responsabilitat ciutadana

El nou programa de TV3 "Sota Terra" m'ha fet recordar que, fa temps, algú em va parlar un estudi sobre consum de droga basat en mesurar les traces que es podien trobar a les aigües residuals. Tot intentant fer memòria, n'he pogut trobar encara algunes referències (com ara aquí, i aquí).

Deixant de banda el mal tractament que es va fer llavors del tema, la idea en sí d'analitzar les aigües residuals per saber més coses de nosaltres és fantàstica. Les clavegueres són una sortida dels sistemes urbans, i transporten un caldo que ha recollit molta informació sobre el que hi passa a dins.

Naturalment, els científics ja hi han pensat, i hi ha investigadors que s'hi dediquen, per exemple al CSIC s'ho miren des de la vessant "contaminació", i també n'hi ha com la Jennifer Gardy que va un pas més enllà i pensa en fer-la servir per anticipar-se a les pandèmies.

Segons aquesta senyora, qualsevol patògen que entri a una població es manifestarà necessàriament en allò que surt d'aquesta població, i conseqüentment, seqüenciant el que hi ha a la merda es pot aconseguir identificar amenaces (com ara nous virus) abans no sigui massa tard per neutralitzar-les.

Però encara n'hi ha més. En aquest programa de la tele del que us parlava al començament, hi he descobert que els arqueòlegs poden fer servir copròlits (essencialment, caques fòssils trobades als jaciments) per saber coses del que va passar en un estrat determinat fa milers d'anys.

Tenir en compte totes aquestes implicacions és un deure cívic i una responsabilitat afegida a tot defecador conscienciat. Saber que una vulgar ejecció nostra avui pot donar les pistes per crear la vacuna de la grip del demà, o indicar si es pren maria sense recepta en el nostre poble, ens ha de fer tornar més savis i prudents. Encara més si pensem que al damunt, d'aquí a mil anys, podria ser que el nostre copròlit servís per determinar si en el nostre temps els dònuts ja tenien xocolata per fora. Això és transcendent. Això és com dir que cagant estem escrivint una pàgina de la nostra història !

Però ah, alerta ! Per la mateixa regla de tres, si heu fet una cosa dolenta i no voleu que se sàpiga a través de les vostres emissions de rebuig, sigueu llestos i feu servir una bosseta de plàstic, transporteu el residu a un altre municipi, com ara Tàrrega, i enterreu-lo ben avall, al mateix nivell que els copròlits de l'edat del bronze.

I si no és a Tàrrega, doncs a Verdú.

divendres, 9 d’abril de 2010

Dotze magistrats d'un tribunal mengen fetge ... i caguen fatal

Potser us haurà passat, lectors del bloc,
que en un moment d'urgència intestinal
heu arribat pensant : M'ha anat de poc !
però tot seguit se us tapa el pas anal.

Doncs amb el nus al ventre, el rostre groc
d'angoixa per la lluita desigual
i mentre intento superar aquest xoc,
em ve a la ment el constitucional.

Passant per un moment dur de debò:
Tres anys mirant-se els mateixos papers !
els pobres magistrats estan com jo.

Mira que el cagaelàstics ja no hi és,
però va deixar-nos la constitució.
Pitjor que el fortasec. No en traurem res.