diumenge, 25 de maig del 2008

La vida em passa pel davant mentre estic cagant

Sumant minuts barroerament, calculo que potser m'hauré acabat passant entre 50 i 100 dies de la vida cagant sense parar. Per descomptat que depèn del temps que visqui i de si cagaré igual de ràpid i de sovint en el futur, però em podria quedar encara temps suficient per a fer un màster a distància des del vàter !

I ara que ja he consumit la meitat d'aquesta quota, he decidit repassar si el que he fet en la comoditat del sanitari m'està aportant alguna cosa, i també explorar què més puc fer en el futur, no ja per a treure'm un màster, però sí per ser una mica més feliç. I és que el temps de cagar és molt aprofitable: Acostuma a haver-hi tranquilitat, es tenen les mans lliures, i la posició és descansada.

Som-hi doncs amb el repàs de les tres coses més freqüents que recordo:
  • Mirar-me els peus és una de les coses que sembla més improductiva, però allibera la ment i permet pensar en totes direccions. Té l'avantatge que no necessita preparació prèvia i que no et distreu de la tasca principal.
  • Per llegir, en canvi, o bé cal tenir una biblioteca al lavabo, o bé he de portar la lectura, cosa que no puc fer amb presses. I molts cops hi vaig amb presses. De vegades, les revistes del lavabo s'hi queden mesos, i acabo fins als nassos de llegir sempre el mateix. Quan he portat lectura de fora, també m'ha passat d'haver-me de quedar més estona de la necessària perquè la lectura estava en un moment interessant.
  • Navegar per internet és el que més faig darrerament. De vegades el portàtil no té temps ni d'engegar-se, però si l'operació es preveu llarga, té un avantatge sobre llegir: Agafant sempre el mateix objecte, les variants son molt més grans. Pots llegir el correu, les notícies, ...
Entre les coses que no he fet i que podria fer, hi hauria: Parlar per telèfon, cantar, escoltar música, beure, menjar o dormir. I de totes aquestes, la que més em crida l'atenció és menjar, per la simetria que representa (mmmm, omplir mentre estàs buidant! Em faig creus que no hi hagi pensat mai ...).

I parlant de pensar, també cal tenir en compte el vàter de la feina. I en una latrina pública hi ha moltes més possibilitats que en el lavabo de casa. És com les diferències entre els videojocs normals i els multijugador. A més, tindríem opcions competitives i opcions no competitives. Veiem-les.

Opcions multijugador
  • Competició: Si hi ha vàries cabines ocupades, es pot intentar competir en alguna cosa. I no sempre cal que els altres siguin conscients d'estar competint. Per veure qui caga primer, per exemple, només cal tenir l'oïda atenta al "plop" i mirar que el teu sigui el primer. O bé provar de ser qui foti el pet més llarg, o el més explosiu, o el més musical. Les variants són incomptables.
  • No competició: Si la competició no és el nostre fort, o no sabem perdre, podem simplement mirar de descobrir qui és el veí, ajupint-nos fins a veure si reconeixem les sabates o els pantalons (ja no dic els gallumbos, perquè seria l'hòstia reconèixer-los!). O encetar una conversa, que seria senzill i entretingut, però que mai no he vist que es faci.
Opcions monojugador
  • En cas que ens trobem sols, hi ha la possibilitat de comunicació diferida amb qui vindrà després. Per exemple, el clàssic d'expressar-se fent servir les parets (propi d'incívics, més aviat) (i de guarros quan no han portat boli, i recorren a elements orgànics que tenen més a mà, com els mocs o la merda). Com a variant, es podrien deixar missatges o dibuixos al paper de cagar, pel següent que vingui. Això sí, sempre amb llapis o boli que prèviament haurem pres la precaució de dur.
Per cert, una nota higiènica: Tal com diu el sentit comú i un article de la BBC, tapar el vàter abans de tirar la cadena evita que es dispersin partícules en forma d'esprai -contenint tota mena d'agents bruts i perniciosos- pel volum de la cabina, incloent-nos-hi a nosaltres (no com a bruts i perniciosos, sinó com a elements en el volum de la cabina).

I mirant mirant, a veure què em deixava, he vist que tot està descobert a la faç de la terra. Si no voleu perdre el temps cagant, mireu-vos aquest article.

Això em fa pensar que he d'escriure un post bo i assegut a la tassa.

divendres, 23 de maig del 2008

De cagar ningú se n'escapa

Vull donar-vos les gràcies, copròfils, per deixar-me comentaris. Això m'encoratja a prendre-m'ho seriosament i em fa venir caguera a la vegada (i ara mateix no sé quina de les dues coses fer primer). Mirant cap al futur puc dir-vos que si fos per mi, mai més no cagarieu sols.

A més, ja que feu l'esforç de llegir-vos el bloc, intentaré donar resposta als vostres dubtes, així com vosaltres responeu a les meves ejeccions. I deslliurar-vos de qualsevol mal-cagar.

Amén.

dijous, 22 de maig del 2008

Cacofonia

Acabo de començar i ja començo a patir per la repetició excessiva dels mot merda i cagar. Per això faig una crida a contribuir amb els sinònims, parònims, localismes, eufemismes o el que sigui que conegueu per evitar dir-los contínuament, i per fer servir la variant més apropiada en cada moment.

Per exemple, quan el to de l'escrit sigui seriós es pot parlar de matèria fecal, femta o excrement. Quan sigui col·loquial, de tifa. Quan s'adreci a audiències infantils, de caca. Quan calgui no ser gaire ofensiu, de producte interior brut, etc. (i el mateix amb defecar, pondre, anar de ventre o fins i tot l'antiquat fer aigües majors).

Ejecció primigènia

Què, companys cagaires ?

On és ara la cagarel·la sobre si obriria un bloc dedicat al fascinant món del cagar, eh ? Pensàveu que em cagaria, no ? Me cago en l'ou. Doncs aquí el teniu. I cagant llets que ho he fet.

Continuarà. I com deia el gran Escurçó Negre: A cagar !