Cagar, pas a pas (primer lliurament)

Crec que per passar un test de Turing cal saber quatre coses sobre cagar. Avui, els capítols 1 i 2.

1) Sensació de caguera

Tot comença quan arriba aquesta mena d'event asíncron que eleva la necessitat de cagar al nivell conscient. A partir de llavors, la idea de cagar (tot i que amb diferents intensitats) difícilment em deixarà de rondar pel cap fins que consumi l'acte.

2) Intenció de cagar

Un cop rebut l'event anterior, més d'hora o més tard tindré la intenció de cagar. Algun resort atàvic farà que instintivament aixequi el cap i miri de saber d'on bufa el vent. Això deu ser perquè segurament, en el passat, el fet de triar malament el lloc podia fer que un depredador tingués avantatge per atacar-me, pel fet de trobar-me en situació d'inferioritat per donar-me pel cul -metafòricament parlant- sense gaires problemes.

Avui en dia, identificar una letrina segura a la zona també pot ser difícil perquè no està ben vist cagar a qualsevol lloc, però segur que no és un tema on ens hi juguem la vida com en el passat.

(continuarà...)

Que guanyi Alemanya

Aquesta setmana he estat defecant per Alemanya, i he trobat que en general és tan bon lloc per cagar-hi com qualsevol altre, encara que hi he observat coses millorables: A l'hotel hi havia un vàter d'aquests que no té peu i s'aguanta enganxat a la paret, i que em fan tanta ràbia. I a la feina malgrat que tot era tan polit com cal esperar d'una gran companyia, curiosament, el paper és a la dreta en lloc de ser a l'esquerra, i les tasses no tenen tapa.

Dit això, confesso que el dijous, quan va guanyar contra Portugal i va passar a quarts de final, vaig fer una cagarada molt satisfactòria. No sé si deu tenir relació, o no. Per si de cas, espero que guanyin la final i estic segur que cagaré molt més de gust encara.

Sóc la merda

Sóc la merda que el vent ha ressecat
sóc la merda que l'aigua ha estovat
la merda que ha esquitxat a la padrina
sota el pes d'un peu distret.

Sóc una merda lligada amb un cordó
sóc la merda a la sabata d'un cabró
la merda que ha caigut damunt del cap dels nens
una merda al capó del teu 600.

Sóc la merda que d'aprop canvia de pudor
la que en mans del fill petit fa por
un tros d'estaca, una merdota singular
emergint sobre el nivell del mar.

Una merda per si algú es vol fer una sopa
una merda que cap cul sent com a pròpia.

Sóc la merda que s'hi posa de través
que no vol ressignar-se a marxar del Vallès
sóc la merda que ha de caure amb tot el pes
per esquitxar-te el revés.

Música: Marc Parrot (Interferència, 2007)

Aquí us la deixo, per si voleu contraatacar les infectes cançons del cantant de Los Lobos, aquesta incantable meravella del mestissatge, la dirigida als pederastes, o la que podria anar a eurovisió l'any que ve. També hi ha la versió apta per a públic infantil.

No menjaré més paper !

Aaaaaaaaaarrrrrrghhh ! Déu meu, no tenia ni la més remota idea que això fos possible !