Terra de Purins

[ generalment en pl ] m gal·l BIOL/ZOOT Fem líquid.

(pels bascos i les basques que se senten porquets holandesos a catalunya, però al revés)

A Catalunya hi ha molt de bestiar cagant pels llocs. I molt porc suelto. Es diu que el sector porcí és un dels motors principals de l'economia catalana. De les 1.400.000 tones de carn produïdes al 2003 al país, un milió eren de porc. De forma que segurament la majoria de la merda animal dipositada sobre la superfície catalana ha sortit d'un porc.

Degut a l’alta càrrega contaminant nitrogenada que contenen les cagarades porcines, aquests residus són un problema pels aqüífers subterranis. M'he posat a mirar estudis i l'Agència Catalana de l'Aigua estima que al voltant de 30 hm3 d'aigua subterrània estan contaminats per nitrats (concentració superior a 50 mg/l). L'ACA també diu que catalanets i catalanetes, amb el bestiar i l'agricultura i la indústria en total consumim cada any 3123 hm3 d'aigua. Uns 8.55 hm3 per dia. És a dir, que perdem tres dies d'aigua l'any per la contaminació per nitrats. Tot culpa dels inofensius porquets ? No sempre, però un milió de tones de porc donen per molt...

Hi ha gent que s'ha plantejat enfocar-ho positivament, i proposen una gestió integral del que en diuen la "matèria orgànica residual", de la qual la dejecció porcina en formaria part. Coses com deshidratar-la (espero que no amb la intenció de re-hidratar-la quan descongelin al Walt Disney), fer-ne adobs, treure'n energia, ...

Jo, humilment, crec que seria molt millor treballar en la línia de millorar l'espècie i aconseguir el "porc català" creuant porcs holandesos amb el nostre tradicional tió. Si s'arribés a una espècie de porc que cagués només per nadal i amb la condició d'apallissar-lo primer, seria molt millor. I també podríem ampliar la colecció d'enganxines pel cotxe: El gat, el ruc, la "C" i el porc català.

Recomanació per cagar a la muntanya

(dedicat a l'amic Folch)

Per cagar a la muntanya afirmo que és millor allunyar-se de la postura bàsica, o sigui mirar de no procedir a la dejecció sense cap recolzament, ja que això obliga a mantenir l'equilibri amb la pròpia musculatura en tensió, exigint concentració i provocant fatiga, i qui sap si rampa i tot.

Per cagar a la muntanya s'ha de tenir la decència de no posar-se als quatre vents. La sola visió de la reraguarda d'un company a mitja operació pot alterar la germanor existent fins llavors de forma irreversible.

Per cagar a la muntanya també s'ha de valorar l'orientació. I sostinc que contribueix més a la satisfacció final com més permet rebre la radiació solar. No m'agradaria generar alarma social innecessàriament, però no és descartable que cagar repetidament a l'ombra provoqui angoixa, depressió, autoodi i suïcidi en diferents graus.

Per cagar a la muntanya convé un terreny ric en vegetació de fulles grosses i suaus o, en el seu defecte, amb pedres abundants de fins a un pam de mida, que tinguin tacte amable però no llises del tot, i poc donades a desfer-se en bocinets si són sotmeses a pressió. Encara que si sou de mena més aviat deixada, podeu saltar-vos aquest punt.

El que jo miro de fer és doncs buscar una paret on repenjar l'esquena, aproximadament de cara al sud, en un lloc alt quan és possible (això és mania personal, per tenir vistes) i normalment rocós (més que selvàtic) i calcari. La calcària és resistent i té aquell punt d'aspror ben bé ideal, encara que sovint cal tenir cura amb les arestes tallants.

S'ha donat el cas que he trobat indrets on la paret de roca té a la base uns quants forats que semblen fets per a l'ocasió, i que permeten acabar marxant d'allà sense deixar cap rastre visual pertorbador, deixant-ho tot com ho hem trobat.