Revisitant el principi d'Arquímedes

Diu la wikipedia que Arquímedes va descobrir el seu principi a la banyera. No sé quin rotllo d'una corona d'or explica la llegenda, però tinc una explicació molt més interessant, encara que segurament és falsa, com la de la corona.

Us explico. L'altre dia, després del rutinari acte d'observar l'aspecte del cagarro, vaig veure que s'havia dividit en trossos, i que ... collons ... una part ... surava !

Sura ? -vaig pensar- I com que jo sóc de ciències i no crec en miracles, de seguida vaig deduir que se sustentava sobre alguna cosa. Però tot seguit, com per desmentir-me i fer-me veure que de vegades és millor ser de lletres, es va començar a desplaçar com un nenúfar. Em va venir immediatament al cap el defensor de l'espectador: Ho haveu vist ? La mare que ens va parir !

Això va semblar-me tan poc natural que vaig esperar uns moments abans d'estirar la cadena (per cert, que algun dia els de lletres ens haurien d'explicar per què en seguim dient estirar la cadena quan avui en dia majoritàriament apretem un polsador, però per ara deixem-los tranquils): Intuïtivament, una femta hauria de sofrir justament l'efecte contrari, és a dir, la immersió incondicional. I com que ja no guardo els apunts de física, vaig haver de buscar el principi d'Arquímedes a la internet.

I vaja, després de repassar-lo, l'única explicació que trobo és que la densitat del meu producte intestinal fos inferior a la de l'aigua, i que es tractés potser d'una espècie de "mousse" de rebuig intestinal. Això em va fer sentir una mica Ferran Adrià. Només que no seria capaç de reproduïr-ho voluntàriament. Per ara només tinc hipòtesis: Un excés de gas als budells ? Una exagerada activitat d'extracció de nutrients ? Una fantasia del xef ?

Després vaig tornar a pensar en l'Arquímedes. I si l'home hagués plantejat el seu principi després de veure el que he vist jo ? Em va venir al cap el que podria qualificar de fantasia copròfila: Un grec submergit en una banyera, instants després d'haver cagat una merda poc densa, i cridant "Eureka!" amb gest de triomf, tot envoltat de petits fragments flotants.