Tot just al post anterior havíem tret el tema: Compte amb el que es tira a l'inodor.
Mireu què han fet els incívics londinencs.
La campanya, comparada amb les de Barcelona, no és gens abstracta: "Si no és aigua, paper de vàter o caca, si us plau, llenceu-ho a la paperera -- no ho bloquegeu". A casa nostra segurament seria una cosa incomprensible com ara la nova campanya de civisme "A Barcelona tot hi cap, però no tot s'hi val"...
dimecres, 21 de juliol del 2010
dimarts, 6 de juliol del 2010
Arqueologia, sewage-nomics i responsabilitat ciutadana
El nou programa de TV3 "Sota Terra" m'ha fet recordar que, fa temps, algú em va parlar un estudi sobre consum de droga basat en mesurar les traces que es podien trobar a les aigües residuals. Tot intentant fer memòria, n'he pogut trobar encara algunes referències (com ara aquí, i aquí).
Deixant de banda el mal tractament que es va fer llavors del tema, la idea en sí d'analitzar les aigües residuals per saber més coses de nosaltres és fantàstica. Les clavegueres són una sortida dels sistemes urbans, i transporten un caldo que ha recollit molta informació sobre el que hi passa a dins.
Naturalment, els científics ja hi han pensat, i hi ha investigadors que s'hi dediquen, per exemple al CSIC s'ho miren des de la vessant "contaminació", i també n'hi ha com la Jennifer Gardy que va un pas més enllà i pensa en fer-la servir per anticipar-se a les pandèmies.
Segons aquesta senyora, qualsevol patògen que entri a una població es manifestarà necessàriament en allò que surt d'aquesta població, i conseqüentment, seqüenciant el que hi ha a la merda es pot aconseguir identificar amenaces (com ara nous virus) abans no sigui massa tard per neutralitzar-les.
Però encara n'hi ha més. En aquest programa de la tele del que us parlava al començament, hi he descobert que els arqueòlegs poden fer servir copròlits (essencialment, caques fòssils trobades als jaciments) per saber coses del que va passar en un estrat determinat fa milers d'anys.
Tenir en compte totes aquestes implicacions és un deure cívic i una responsabilitat afegida a tot defecador conscienciat. Saber que una vulgar ejecció nostra avui pot donar les pistes per crear la vacuna de la grip del demà, o indicar si es pren maria sense recepta en el nostre poble, ens ha de fer tornar més savis i prudents. Encara més si pensem que al damunt, d'aquí a mil anys, podria ser que el nostre copròlit servís per determinar si en el nostre temps els dònuts ja tenien xocolata per fora. Això és transcendent. Això és com dir que cagant estem escrivint una pàgina de la nostra història !
Però ah, alerta ! Per la mateixa regla de tres, si heu fet una cosa dolenta i no voleu que se sàpiga a través de les vostres emissions de rebuig, sigueu llestos i feu servir una bosseta de plàstic, transporteu el residu a un altre municipi, com ara Tàrrega, i enterreu-lo ben avall, al mateix nivell que els copròlits de l'edat del bronze.
I si no és a Tàrrega, doncs a Verdú.
Deixant de banda el mal tractament que es va fer llavors del tema, la idea en sí d'analitzar les aigües residuals per saber més coses de nosaltres és fantàstica. Les clavegueres són una sortida dels sistemes urbans, i transporten un caldo que ha recollit molta informació sobre el que hi passa a dins.
Naturalment, els científics ja hi han pensat, i hi ha investigadors que s'hi dediquen, per exemple al CSIC s'ho miren des de la vessant "contaminació", i també n'hi ha com la Jennifer Gardy que va un pas més enllà i pensa en fer-la servir per anticipar-se a les pandèmies.
Segons aquesta senyora, qualsevol patògen que entri a una població es manifestarà necessàriament en allò que surt d'aquesta població, i conseqüentment, seqüenciant el que hi ha a la merda es pot aconseguir identificar amenaces (com ara nous virus) abans no sigui massa tard per neutralitzar-les.
Però encara n'hi ha més. En aquest programa de la tele del que us parlava al començament, hi he descobert que els arqueòlegs poden fer servir copròlits (essencialment, caques fòssils trobades als jaciments) per saber coses del que va passar en un estrat determinat fa milers d'anys.
Tenir en compte totes aquestes implicacions és un deure cívic i una responsabilitat afegida a tot defecador conscienciat. Saber que una vulgar ejecció nostra avui pot donar les pistes per crear la vacuna de la grip del demà, o indicar si es pren maria sense recepta en el nostre poble, ens ha de fer tornar més savis i prudents. Encara més si pensem que al damunt, d'aquí a mil anys, podria ser que el nostre copròlit servís per determinar si en el nostre temps els dònuts ja tenien xocolata per fora. Això és transcendent. Això és com dir que cagant estem escrivint una pàgina de la nostra història !
Però ah, alerta ! Per la mateixa regla de tres, si heu fet una cosa dolenta i no voleu que se sàpiga a través de les vostres emissions de rebuig, sigueu llestos i feu servir una bosseta de plàstic, transporteu el residu a un altre municipi, com ara Tàrrega, i enterreu-lo ben avall, al mateix nivell que els copròlits de l'edat del bronze.
I si no és a Tàrrega, doncs a Verdú.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)