divendres, 30 d’octubre del 2009

Adversus naturam peccantes

Emblema LXXX

Turpe quidem factu, sed et est res improba dictu, Excipiat siquis choenice ventris onus.
Mensuram, legisque modum hoc excedere sanctae est,
Quale sit incesto pollui adulterio.

Andrea Alciato (1492-1550) és l'autor d'un "hit" medieval del s.XVI, l'Emblemata, que -segons la viquipèdia- inaugurà un gènere molt exitós, basat en compondre al·legories, estructurades en forma de lemes, imatges i glosses.

A l'emblema número 80, sota el lema "els pecadors contra natura", hi ha una imatge que mostra un home defecant dins d'un pou d'aigua, o una dona cagant dins d'una espècie de vas, segons l'edició.

La glossa compara aquesta "acció contra natura" a un adulteri incestuós. Pel que he anat trobant a la xarxa, la pederàstia/homosexualitat també s'ha considerat plaer contra natura en algunes cultures. Però el que em resulta més curiós és que la imatge triada pel pecat contra natura sigui cagar en algun lloc especial. Per què Alciato no va triar com a acció contra natura escopir al plat del convidat ? O abandonar un nadó a un contàiner ? O cremar la foto d'un borbó ?

Sigui com sigui, aquest emblema degué ser tan controvertit que sembla que anava apareixent i desapareixent segons les edicions. Una edició de 1577, per exemple, no el conté.

Quines coses més insospitades té el món de l'escatologia...