Possiblement sigui la letrina més influent del planeta.
Penseu-hi. Per molt que l'Aznar sigui amic del Bush, qui anirà a les seves conferències si tots estan fent cua per cagar a Shanghai ?
Si, com jo, teniu somnis de dominar el món, podeu començar a estalviar per a això i un cop instal·lat, esperar que es formin les cues per anar-hi.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llocs per cagar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llocs per cagar. Mostrar tots els missatges
divendres, 12 de desembre del 2008
dimecres, 19 de novembre del 2008
Recomanació per cagar a la muntanya
(dedicat a l'amic Folch)
Per cagar a la muntanya afirmo que és millor allunyar-se de la postura bàsica, o sigui mirar de no procedir a la dejecció sense cap recolzament, ja que això obliga a mantenir l'equilibri amb la pròpia musculatura en tensió, exigint concentració i provocant fatiga, i qui sap si rampa i tot.
Per cagar a la muntanya s'ha de tenir la decència de no posar-se als quatre vents. La sola visió de la reraguarda d'un company a mitja operació pot alterar la germanor existent fins llavors de forma irreversible.
Per cagar a la muntanya també s'ha de valorar l'orientació. I sostinc que contribueix més a la satisfacció final com més permet rebre la radiació solar. No m'agradaria generar alarma social innecessàriament, però no és descartable que cagar repetidament a l'ombra provoqui angoixa, depressió, autoodi i suïcidi en diferents graus.
Per cagar a la muntanya convé un terreny ric en vegetació de fulles grosses i suaus o, en el seu defecte, amb pedres abundants de fins a un pam de mida, que tinguin tacte amable però no llises del tot, i poc donades a desfer-se en bocinets si són sotmeses a pressió. Encara que si sou de mena més aviat deixada, podeu saltar-vos aquest punt.
El que jo miro de fer és doncs buscar una paret on repenjar l'esquena, aproximadament de cara al sud, en un lloc alt quan és possible (això és mania personal, per tenir vistes) i normalment rocós (més que selvàtic) i calcari. La calcària és resistent i té aquell punt d'aspror ben bé ideal, encara que sovint cal tenir cura amb les arestes tallants.
S'ha donat el cas que he trobat indrets on la paret de roca té a la base uns quants forats que semblen fets per a l'ocasió, i que permeten acabar marxant d'allà sense deixar cap rastre visual pertorbador, deixant-ho tot com ho hem trobat.
Per cagar a la muntanya afirmo que és millor allunyar-se de la postura bàsica, o sigui mirar de no procedir a la dejecció sense cap recolzament, ja que això obliga a mantenir l'equilibri amb la pròpia musculatura en tensió, exigint concentració i provocant fatiga, i qui sap si rampa i tot.
Per cagar a la muntanya s'ha de tenir la decència de no posar-se als quatre vents. La sola visió de la reraguarda d'un company a mitja operació pot alterar la germanor existent fins llavors de forma irreversible.
Per cagar a la muntanya també s'ha de valorar l'orientació. I sostinc que contribueix més a la satisfacció final com més permet rebre la radiació solar. No m'agradaria generar alarma social innecessàriament, però no és descartable que cagar repetidament a l'ombra provoqui angoixa, depressió, autoodi i suïcidi en diferents graus.
Per cagar a la muntanya convé un terreny ric en vegetació de fulles grosses i suaus o, en el seu defecte, amb pedres abundants de fins a un pam de mida, que tinguin tacte amable però no llises del tot, i poc donades a desfer-se en bocinets si són sotmeses a pressió. Encara que si sou de mena més aviat deixada, podeu saltar-vos aquest punt.
El que jo miro de fer és doncs buscar una paret on repenjar l'esquena, aproximadament de cara al sud, en un lloc alt quan és possible (això és mania personal, per tenir vistes) i normalment rocós (més que selvàtic) i calcari. La calcària és resistent i té aquell punt d'aspror ben bé ideal, encara que sovint cal tenir cura amb les arestes tallants.
S'ha donat el cas que he trobat indrets on la paret de roca té a la base uns quants forats que semblen fets per a l'ocasió, i que permeten acabar marxant d'allà sense deixar cap rastre visual pertorbador, deixant-ho tot com ho hem trobat.
divendres, 13 de juny del 2008
Que guanyi Alemanya
Aquesta setmana he estat defecant per Alemanya, i he trobat que en general és tan bon lloc per cagar-hi com qualsevol altre, encara que hi he observat coses millorables: A l'hotel hi havia un vàter d'aquests que no té peu i s'aguanta enganxat a la paret, i que em fan tanta ràbia. I a la feina malgrat que tot era tan polit com cal esperar d'una gran companyia, curiosament, el paper és a la dreta en lloc de ser a l'esquerra, i les tasses no tenen tapa.
Dit això, confesso que el dijous, quan va guanyar contra Portugal i va passar a quarts de final, vaig fer una cagarada molt satisfactòria. No sé si deu tenir relació, o no. Per si de cas, espero que guanyin la final i estic segur que cagaré molt més de gust encara.
Dit això, confesso que el dijous, quan va guanyar contra Portugal i va passar a quarts de final, vaig fer una cagarada molt satisfactòria. No sé si deu tenir relació, o no. Per si de cas, espero que guanyin la final i estic segur que cagaré molt més de gust encara.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)