Cagarro Road

Cagarro Road, Brooksville, FL, United States

No calen més comentaris.

Issues with the toilet

These days I've been dealing with an unreliable tank. I knew for some time it was having leaks, but nothing important -I thought- until I got a letter from the water company some weeks ago:

"Dear customer, we have noticed an exceptionally high consumption in the last measurement period. After checking that there was nothing wrong in our water supply infrastructure, we would like to warn you about a potential water leak in your house." (best-effort translation)

Well. No need to say that I ran to the flow meter and quickly checked the number against the latest one. 80m3 ! This means around 1m3 per day, and a good lesson learned the hard way (200 EUR): As important as the toilet is for the urgent stuff, it is just as important as its tank reliability. Is kind of the yin and the yang of toilets.

So, trust me: When you start looking for the right toilet, be a wise man. Balance the niceties that seem to obfuscate women's buying algorithms with some rational reliability criteria applied to the flushing system. Because you never know when one of your guests will end up clogging your toilet. This just happens sometimes...

And, in case none of the toilets are good to your taste, you may consider making one in the garden, just as the great Francesc Vicenç Garcia did. Then, he wrote this poem to honor it:

La monarquia regint
Felip terç que la millora,
se féu esta cagadora,
essent Papa Paulo quint.
En sa traça artificiosa
no posi lo maliciós
la llengua amb zel envejós,
perquè la traurà merdosa.
Si per obres sobiranes
són tinguts los mausoleus,
colossos i colosseus,
memòria de coses vanes.
Ací mil culs retronant
facin memòria perfecta
de l'assalt de la Goleta
i victòria de Llepant.
(from Francesc-Vicenç Garcia, Rector de Vallfogona; by Antoni Mundo i Fuertes; ed. Fundació Roger de Belfort, 1982; p.183)

All the poem is worth a translation. But while you wait for someone to do it, I'll do an attempt to give an english version of the great closing quartet:

Roaring of butts herein
make this a memorial vault
of the Goulette's assault
and also of Lepanto's win.

"Sobre el papel higiénico"

Una esporàdica lectora del bloc em fa arribar el següent enigma:

I immediatament m'ha vingut al cap que fa uns anys, algú -potser en Quim Monzó, mireu què us dic- va cridar l'atenció sobre un seguit de cartes al director, rèpliques i contrarèpliques, que tractaven sobre com convenia més posar el paper de vàter.

Després d'una mica de recerca, he estat capaç de trobar a l'hemeroteca de La Vanguardia la seqüència d'aquestes joies, iniciades el 25 d'octubre de 1991 pel senyor Óscar Bulch (de Sabadell, en aquell temps) i que a ritme d'una resposta gairebé diària s'allarguen fins al dia 13 de desembre, data en la qual la redacció decideix deixar de publicar-les després de rebre'n més de 1000 !

L'enigma, doncs, va ser discutit fa gairebé 20 anys, també per aquesta època de l'any (casualitat?), pels lectors de La Vanguardia. Gent amb opinió.

Aquí teniu la primera i la darrera carta:

I un recull de les que he trobat més notables. Enjoy !

Una resposta d'un Technical Consultant:

Una versió d'un usuari pragmàtic:

 La versió amb anècdotes històriques:

La versió d'un que contempla diferents opcions:

Una versió estalviadora (!):

La versió del que vol donar 3 motius i en dóna només 2:

I finalment, la versió del que no sap la resposta però ha viatjat molt:

A l'hemeroteca les hi trobareu totes.

Una idea gratis per la campanya d'ICV-Verds

Ara que estem en crisi, és necessari trobar noves motivacions per que l'electorat torni a confiar en la classe política. ICV és bastant irrecuperable, però amb una mica d'esforç ens pot fer oblidar el seu seguidisme tornant a promoure l'ecosocialisme.

He trobat una cosa que els pot interessar: En lloc de fer llums de nadal a pedals, que cansen molt, podem gaudir d'un nadal il·luminat i imaginatiu alhora que incentivem la recerca i el desenvolupament fent com proposa Matthew Mazzotta, un "artista conceptual" americà que ha estudiat al prestigiós MIT.

"The Park Spark project is the transformation of dog waste into energy (methane) through a publicly fed methane digester as an interactive urban intervention that questions our current waste system, and at the same time creates an opportunity for others to participate in the (re)imaging of the byproduct energy (methane)."

A part, "Powered by your dog" és un eslògan molt ben trobat, pel qual caldria una traducció en consonància.

De res.

If it's not water, toilet tissue or poo, please, bin it -- don't block it

Tot just al post anterior havíem tret el tema: Compte amb el que es tira a l'inodor.

Mireu què han fet els incívics londinencs.

La campanya, comparada amb les de Barcelona, no és gens abstracta: "Si no és aigua, paper de vàter o caca, si us plau, llenceu-ho a la paperera -- no ho bloquegeu". A casa nostra segurament seria una cosa incomprensible com ara la nova campanya de civisme "A Barcelona tot hi cap, però no tot s'hi val"...

Arqueologia, sewage-nomics i responsabilitat ciutadana

El nou programa de TV3 "Sota Terra" m'ha fet recordar que, fa temps, algú em va parlar un estudi sobre consum de droga basat en mesurar les traces que es podien trobar a les aigües residuals. Tot intentant fer memòria, n'he pogut trobar encara algunes referències (com ara aquí, i aquí).

Deixant de banda el mal tractament que es va fer llavors del tema, la idea en sí d'analitzar les aigües residuals per saber més coses de nosaltres és fantàstica. Les clavegueres són una sortida dels sistemes urbans, i transporten un caldo que ha recollit molta informació sobre el que hi passa a dins.

Naturalment, els científics ja hi han pensat, i hi ha investigadors que s'hi dediquen, per exemple al CSIC s'ho miren des de la vessant "contaminació", i també n'hi ha com la Jennifer Gardy que va un pas més enllà i pensa en fer-la servir per anticipar-se a les pandèmies.

Segons aquesta senyora, qualsevol patògen que entri a una població es manifestarà necessàriament en allò que surt d'aquesta població, i conseqüentment, seqüenciant el que hi ha a la merda es pot aconseguir identificar amenaces (com ara nous virus) abans no sigui massa tard per neutralitzar-les.

Però encara n'hi ha més. En aquest programa de la tele del que us parlava al començament, hi he descobert que els arqueòlegs poden fer servir copròlits (essencialment, caques fòssils trobades als jaciments) per saber coses del que va passar en un estrat determinat fa milers d'anys.

Tenir en compte totes aquestes implicacions és un deure cívic i una responsabilitat afegida a tot defecador conscienciat. Saber que una vulgar ejecció nostra avui pot donar les pistes per crear la vacuna de la grip del demà, o indicar si es pren maria sense recepta en el nostre poble, ens ha de fer tornar més savis i prudents. Encara més si pensem que al damunt, d'aquí a mil anys, podria ser que el nostre copròlit servís per determinar si en el nostre temps els dònuts ja tenien xocolata per fora. Això és transcendent. Això és com dir que cagant estem escrivint una pàgina de la nostra història !

Però ah, alerta ! Per la mateixa regla de tres, si heu fet una cosa dolenta i no voleu que se sàpiga a través de les vostres emissions de rebuig, sigueu llestos i feu servir una bosseta de plàstic, transporteu el residu a un altre municipi, com ara Tàrrega, i enterreu-lo ben avall, al mateix nivell que els copròlits de l'edat del bronze.

I si no és a Tàrrega, doncs a Verdú.

Dotze magistrats d'un tribunal mengen fetge ... i caguen fatal

Potser us haurà passat, lectors del bloc,
que en un moment d'urgència intestinal
heu arribat pensant : M'ha anat de poc !
però tot seguit se us tapa el pas anal.

Doncs amb el nus al ventre, el rostre groc
d'angoixa per la lluita desigual
i mentre intento superar aquest xoc,
em ve a la ment el constitucional.

Passant per un moment dur de debò:
Tres anys mirant-se els mateixos papers !
els pobres magistrats estan com jo.

Mira que el cagaelàstics ja no hi és,
però va deixar-nos la constitució.
Pitjor que el fortasec. No en traurem res.

Bona cuina = bona defecació

Aquest diumenge el cuiner Santi Santamaria ha parlat del vincle entre el que ingerim i el que excretem.

Encara que es pugui pensar que l'article en sí és una mica soso, i que la referència a les vaques i a l'escalfament global estan fora de lloc, és important que cuiners amb estrelles Michelin facin bullir l'olla al voltant de la connexió entre menjar i cagar.

Senyors: La defecació difícil no és un càstig diví, sinó una conseqüència d'anar poc sovint a Can Fabes !

El caga tió

(Josep Pedrals)

El fred consum el foc d'aquestes festes.
A mitja llum, el caganer, arrupit,
rosca intestins amb por de les tenebres
que, rere seu, omplen l'hivern de nit.
Diu que a partir d'avui s'escurça el vespre,
però la por és ara que el té trit.
...i el fred fa durs els cagallons, com pedres!
En mal moment l'estreny el que ha paït:
galets amb brou, pollastre i amanida,
neules, torrons, vi del que dóna vida
i un cava sec.
Una vaca i un mul
se'l miren (las de tant d'esforç de prémer)
i amb quatre brams semblen comentar el tema:
"Veus com cagar tions fa mal al cul!"

Haiku

Al pic de l'hivern,
amb les sabates foradades,
ensopega amb una tifa.

Aprofitats

Hi ha qui et dóna un aglà per fer-te cagar un roure.

Adversus naturam peccantes

Emblema LXXX

Turpe quidem factu, sed et est res improba dictu, Excipiat siquis choenice ventris onus.
Mensuram, legisque modum hoc excedere sanctae est,
Quale sit incesto pollui adulterio.

Andrea Alciato (1492-1550) és l'autor d'un "hit" medieval del s.XVI, l'Emblemata, que -segons la viquipèdia- inaugurà un gènere molt exitós, basat en compondre al·legories, estructurades en forma de lemes, imatges i glosses.

A l'emblema número 80, sota el lema "els pecadors contra natura", hi ha una imatge que mostra un home defecant dins d'un pou d'aigua, o una dona cagant dins d'una espècie de vas, segons l'edició.

La glossa compara aquesta "acció contra natura" a un adulteri incestuós. Pel que he anat trobant a la xarxa, la pederàstia/homosexualitat també s'ha considerat plaer contra natura en algunes cultures. Però el que em resulta més curiós és que la imatge triada pel pecat contra natura sigui cagar en algun lloc especial. Per què Alciato no va triar com a acció contra natura escopir al plat del convidat ? O abandonar un nadó a un contàiner ? O cremar la foto d'un borbó ?

Sigui com sigui, aquest emblema degué ser tan controvertit que sembla que anava apareixent i desapareixent segons les edicions. Una edició de 1577, per exemple, no el conté.

Quines coses més insospitades té el món de l'escatologia...

Higiene anal: Primera aproximació

Hi ha un ritual íntim d'un cert interès, sobre el qual costa de trobar documentació. Es tracta de la higiene anal.

Tal com correspon a qualsevol compendi enciclopèdic seriós sobre el coneixement humà, la wikipedia té una entrada sobre el tema, encara que una mica fluixa, i que val la pena de complementar en la versió més culturalment propera, que és la basada en l'ús del paper de vàter.

Tal com el vaig aprendre a casa, el ritual és un procés iteratiu, consistent a anar arrencant dosis de paper, aplicant-les a la regió interglútia, examinant després el paper usat per decidir si cal continuar el procés. Tot seguit es rebutja la dosi usada (o no) i es torna a començar.

La maniobra, necessàriament simplificada, seria més o menys així:

path = new PaperPath(START, END);
log = new CleansingLog();
do {
 paper = roll.cut(PREFERRED_LENGTH);
 paper.init(); /* hi ha gent que tria la cara del paper que entra en contacte amb la pell, o el plega per augmentar-ne el gruix, o altres subtileses */
 path.adjust(log); /* a cada passada, el recorregut es pot adaptar segons el que hagi passat a la passada anterior */
 result = path.run(paper);
 log.append(result);
} while (paper.fecalCoverage()>TOLERANCE);

He esquematitzat l'algorisme perquè m'interessava recalcar l'ús de valors que ningú no ha posat mai en negre sobre blanc (mai més ben dit, eh, eh ?). Al menys que jo sàpiga. Per exemple, en la definició del recorregut del paper, en la quantitat de paper per iteració, o en la tol·lerància personal i social.

Imagineu quin descobriment no seria el fet de determinar que aquests valors ens vénen donats genèticament ! Però més aviat sospito que són una herència cultural, i que només alguns il·luminats o marranots tenen el coratge de prendre-se'ls com el que són: Valors discrecionals.

Fent un pas més enllà, jo entraria al terreny polític. Ja que no se'n surten gaire amb les coses importants, jo proposaria que el tripartit no deixés aquests paràmetres a la llibertat personal, i que també legislés sobre això. Per posar alguns exemples:

La quantitat de paper per iteració seria un paràmetre amb el qual ICV es podria entretenir quan es cansi dels 80km/h, elaborant una certificació de "ciutadà ecologista de debò" que a part de votar-los a ells, requereixi minimitzar aquest paràmetre. Per cert, deu existir algú que respecti les dosis marcades pels fabricants de rotlles de paper higiènic ?

La tol·lerància personal i social permet reduir el temps de procés. Augmentant el valor de cobertura fecal del paper que es pot permetre al final, es redueix el número d'iteracions necessàries. La nostra tol·lerància pot ser molt ajustable, però segurament hi ha un límit superior que és la quantitat de residu que comença a ser socialment intol·lerable i al que només s'arrisquen els molt guarros.

A més, si tenim un esperit optimitzador de recursos, i una tol·lerància zero, es podria mirar d'extrapolar el ritme de disminució de la cobertura per sortir de la iteració sense malgastar el darrer tros de paper que ja sabem que sortirà completament net.

No cal dir que aquest seria un capítol per ERC. Ara que han arribat els gestors a la direcció, que comencin amb els problemes que preocupen a la gent. Prou de catalanisme de pluja fina Carodiana.

Finalment, sobre el recorregut del paper, igual que hi ha dretans i esquerrans, creieu que hi ha ascendents i descendents ? És a dir, gent que comença per norma amb el paper des de baix cap a dalt i gent que comença per norma amb el paper des de dalt cap a baix ? Sigui com sigui, aquí els defensors de l'eix dreta-esquerra com els socialistes podrien fer èmfasi en els avantatges de netejar-se el cul en contra dels dictats de l'orografia local de la regió. Ja es veu que és poc pràctic netejar-se el cul de costat, però ells ja estan acostumats a aquests paperots ... i se'n surten prou bé. Què tal un informe que classifiqui de "crosta nacionalista" els que es netegen d'acord amb l'eix nacional en oposició als que ho fan en l'eix dreta-esquerra ?

Nota important:
L'algorisme és il·lustratiu i no es garanteix que sigui complet. No el proveu a casa vostra sense haver-lo revisat abans. Tingueu en compte que una implementació acurada hauria de tenir en compte excepcions com ara els PaperJam o OutOfPaper en els mètodes de l'objecte roll, les excepcions Slip, Tear o Block quan s'invoquen mètodes de l'objecte path, etc.

No es pot aturar la ciència, oi que no ?

Jo també estic a favor del progrés científic i per això proposo que si aquesta cosa és tan bona, aquests i aquests i aquests facin de conillets d'índies i no mengin res més durant la resta de la seva vida.

Hi hauria algun voluntari per analitzar-ne els residus fecals ?

Saviesa popular

Menja bé i caga fort, i no tinguis por a la mort.

Filosofia bàsica

Avui, tot cagant, m'ha vingut al cap una equació:

JO = INGESTIÓ - DEFECACIÓ

Havent respost tan satisfactòriament a la pregunta de què sóc, he fet desaparèixer ràpidament el testimoni de que acabava de perdre uns grams d'entitat.

Ara mateix vaig a recuperar-los a la nevera, tot reflexionant sobre com validar la fórmula: N'hi hauria prou mesurant la diferència de pes ? Caldria fer el balanç energètic ?

Revisitant el principi d'Arquímedes

Diu la wikipedia que Arquímedes va descobrir el seu principi a la banyera. No sé quin rotllo d'una corona d'or explica la llegenda, però tinc una explicació molt més interessant, encara que segurament és falsa, com la de la corona.

Us explico. L'altre dia, després del rutinari acte d'observar l'aspecte del cagarro, vaig veure que s'havia dividit en trossos, i que ... collons ... una part ... surava !

Sura ? -vaig pensar- I com que jo sóc de ciències i no crec en miracles, de seguida vaig deduir que se sustentava sobre alguna cosa. Però tot seguit, com per desmentir-me i fer-me veure que de vegades és millor ser de lletres, es va començar a desplaçar com un nenúfar. Em va venir immediatament al cap el defensor de l'espectador: Ho haveu vist ? La mare que ens va parir !

Això va semblar-me tan poc natural que vaig esperar uns moments abans d'estirar la cadena (per cert, que algun dia els de lletres ens haurien d'explicar per què en seguim dient estirar la cadena quan avui en dia majoritàriament apretem un polsador, però per ara deixem-los tranquils): Intuïtivament, una femta hauria de sofrir justament l'efecte contrari, és a dir, la immersió incondicional. I com que ja no guardo els apunts de física, vaig haver de buscar el principi d'Arquímedes a la internet.

I vaja, després de repassar-lo, l'única explicació que trobo és que la densitat del meu producte intestinal fos inferior a la de l'aigua, i que es tractés potser d'una espècie de "mousse" de rebuig intestinal. Això em va fer sentir una mica Ferran Adrià. Només que no seria capaç de reproduïr-ho voluntàriament. Per ara només tinc hipòtesis: Un excés de gas als budells ? Una exagerada activitat d'extracció de nutrients ? Una fantasia del xef ?

Després vaig tornar a pensar en l'Arquímedes. I si l'home hagués plantejat el seu principi després de veure el que he vist jo ? Em va venir al cap el que podria qualificar de fantasia copròfila: Un grec submergit en una banyera, instants després d'haver cagat una merda poc densa, i cridant "Eureka!" amb gest de triomf, tot envoltat de petits fragments flotants.

El Caganer

(de Francesca Aubanell)

Un pastoret molt golafre
fent camí cap a Betlem
li ha agafat mal de panxa
i busca una mata impacient.

Un majoral l’apressa
“vinga, vinga, caganer!”
que tot això et passa
per ser massa llaminer.

L’estel que tot ho vigila
se n’adona d’aquest fet
“poso la llum més fluixeta”
li diu a l’angelet

No sigui que algun espieta
descobreixi el pastoret.

Bones femtes i feliç 2009 !

El poder de la letrina

Possiblement sigui la letrina més influent del planeta.

Penseu-hi. Per molt que l'Aznar sigui amic del Bush, qui anirà a les seves conferències si tots estan fent cua per cagar a Shanghai ?

Si, com jo, teniu somnis de dominar el món, podeu començar a estalviar per a això i un cop instal·lat, esperar que es formin les cues per anar-hi.

Cagar-se a les calces

(pel jefe de l'amic Bernardo)

No hase falta que te dise nada más, no ?