Diu la wikipedia que Arquímedes va descobrir el seu principi a la banyera. No sé quin rotllo d'una corona d'or explica la llegenda, però tinc una explicació molt més interessant, encara que segurament és falsa, com la de la corona.
Us explico. L'altre dia, després del rutinari acte d'observar l'aspecte del cagarro, vaig veure que s'havia dividit en trossos, i que ... collons ... una part ... surava !
Sura ? -vaig pensar- I com que jo sóc de ciències i no crec en miracles, de seguida vaig deduir que se sustentava sobre alguna cosa. Però tot seguit, com per desmentir-me i fer-me veure que de vegades és millor ser de lletres, es va començar a desplaçar com un nenúfar. Em va venir immediatament al cap el defensor de l'espectador: Ho haveu vist ? La mare que ens va parir !
Això va semblar-me tan poc natural que vaig esperar uns moments abans d'estirar la cadena (per cert, que algun dia els de lletres ens haurien d'explicar per què en seguim dient estirar la cadena quan avui en dia majoritàriament apretem un polsador, però per ara deixem-los tranquils): Intuïtivament, una femta hauria de sofrir justament l'efecte contrari, és a dir, la immersió incondicional. I com que ja no guardo els apunts de física, vaig haver de buscar el principi d'Arquímedes a la internet.
I vaja, després de repassar-lo, l'única explicació que trobo és que la densitat del meu producte intestinal fos inferior a la de l'aigua, i que es tractés potser d'una espècie de "mousse" de rebuig intestinal. Això em va fer sentir una mica Ferran Adrià. Només que no seria capaç de reproduïr-ho voluntàriament. Per ara només tinc hipòtesis: Un excés de gas als budells ? Una exagerada activitat d'extracció de nutrients ? Una fantasia del xef ?
Després vaig tornar a pensar en l'Arquímedes. I si l'home hagués plantejat el seu principi després de veure el que he vist jo ? Em va venir al cap el que podria qualificar de fantasia copròfila: Un grec submergit en una banyera, instants després d'haver cagat una merda poc densa, i cridant "Eureka!" amb gest de triomf, tot envoltat de petits fragments flotants.
dijous, 29 de gener del 2009
dijous, 25 de desembre del 2008
El Caganer
(de Francesca Aubanell)
Un pastoret molt golafre
fent camí cap a Betlem
li ha agafat mal de panxa
i busca una mata impacient.
Un majoral l’apressa
“vinga, vinga, caganer!”
que tot això et passa
per ser massa llaminer.
L’estel que tot ho vigila
se n’adona d’aquest fet
“poso la llum més fluixeta”
li diu a l’angelet
No sigui que algun espieta
descobreixi el pastoret.
Bones femtes i feliç 2009 !
divendres, 12 de desembre del 2008
El poder de la letrina
Possiblement sigui la letrina més influent del planeta.
Penseu-hi. Per molt que l'Aznar sigui amic del Bush, qui anirà a les seves conferències si tots estan fent cua per cagar a Shanghai ?
Si, com jo, teniu somnis de dominar el món, podeu començar a estalviar per a això i un cop instal·lat, esperar que es formin les cues per anar-hi.
Penseu-hi. Per molt que l'Aznar sigui amic del Bush, qui anirà a les seves conferències si tots estan fent cua per cagar a Shanghai ?
Si, com jo, teniu somnis de dominar el món, podeu començar a estalviar per a això i un cop instal·lat, esperar que es formin les cues per anar-hi.
dijous, 27 de novembre del 2008
Terra de Purins
[ generalment en pl ] m gal·l BIOL/ZOOT Fem líquid. | ||
(pels bascos i les basques que se senten porquets holandesos a catalunya, però al revés)
A Catalunya hi ha molt de bestiar cagant pels llocs. I molt porc suelto. Es diu que el sector porcí és un dels motors principals de l'economia catalana. De les 1.400.000 tones de carn produïdes al 2003 al país, un milió eren de porc. De forma que segurament la majoria de la merda animal dipositada sobre la superfície catalana ha sortit d'un porc.
Degut a l’alta càrrega contaminant nitrogenada que contenen les cagarades porcines, aquests residus són un problema pels aqüífers subterranis. M'he posat a mirar estudis i l'Agència Catalana de l'Aigua estima que al voltant de 30 hm3 d'aigua subterrània estan contaminats per nitrats (concentració superior a 50 mg/l). L'ACA també diu que catalanets i catalanetes, amb el bestiar i l'agricultura i la indústria en total consumim cada any 3123 hm3 d'aigua. Uns 8.55 hm3 per dia. És a dir, que perdem tres dies d'aigua l'any per la contaminació per nitrats. Tot culpa dels inofensius porquets ? No sempre, però un milió de tones de porc donen per molt...
Hi ha gent que s'ha plantejat enfocar-ho positivament, i proposen una gestió integral del que en diuen la "matèria orgànica residual", de la qual la dejecció porcina en formaria part. Coses com deshidratar-la (espero que no amb la intenció de re-hidratar-la quan descongelin al Walt Disney), fer-ne adobs, treure'n energia, ...
Jo, humilment, crec que seria molt millor treballar en la línia de millorar l'espècie i aconseguir el "porc català" creuant porcs holandesos amb el nostre tradicional tió. Si s'arribés a una espècie de porc que cagués només per nadal i amb la condició d'apallissar-lo primer, seria molt millor. I també podríem ampliar la colecció d'enganxines pel cotxe: El gat, el ruc, la "C" i el porc català.
dimecres, 19 de novembre del 2008
Recomanació per cagar a la muntanya
(dedicat a l'amic Folch)
Per cagar a la muntanya afirmo que és millor allunyar-se de la postura bàsica, o sigui mirar de no procedir a la dejecció sense cap recolzament, ja que això obliga a mantenir l'equilibri amb la pròpia musculatura en tensió, exigint concentració i provocant fatiga, i qui sap si rampa i tot.
Per cagar a la muntanya s'ha de tenir la decència de no posar-se als quatre vents. La sola visió de la reraguarda d'un company a mitja operació pot alterar la germanor existent fins llavors de forma irreversible.
Per cagar a la muntanya també s'ha de valorar l'orientació. I sostinc que contribueix més a la satisfacció final com més permet rebre la radiació solar. No m'agradaria generar alarma social innecessàriament, però no és descartable que cagar repetidament a l'ombra provoqui angoixa, depressió, autoodi i suïcidi en diferents graus.
Per cagar a la muntanya convé un terreny ric en vegetació de fulles grosses i suaus o, en el seu defecte, amb pedres abundants de fins a un pam de mida, que tinguin tacte amable però no llises del tot, i poc donades a desfer-se en bocinets si són sotmeses a pressió. Encara que si sou de mena més aviat deixada, podeu saltar-vos aquest punt.
El que jo miro de fer és doncs buscar una paret on repenjar l'esquena, aproximadament de cara al sud, en un lloc alt quan és possible (això és mania personal, per tenir vistes) i normalment rocós (més que selvàtic) i calcari. La calcària és resistent i té aquell punt d'aspror ben bé ideal, encara que sovint cal tenir cura amb les arestes tallants.
S'ha donat el cas que he trobat indrets on la paret de roca té a la base uns quants forats que semblen fets per a l'ocasió, i que permeten acabar marxant d'allà sense deixar cap rastre visual pertorbador, deixant-ho tot com ho hem trobat.
Per cagar a la muntanya afirmo que és millor allunyar-se de la postura bàsica, o sigui mirar de no procedir a la dejecció sense cap recolzament, ja que això obliga a mantenir l'equilibri amb la pròpia musculatura en tensió, exigint concentració i provocant fatiga, i qui sap si rampa i tot.
Per cagar a la muntanya s'ha de tenir la decència de no posar-se als quatre vents. La sola visió de la reraguarda d'un company a mitja operació pot alterar la germanor existent fins llavors de forma irreversible.
Per cagar a la muntanya també s'ha de valorar l'orientació. I sostinc que contribueix més a la satisfacció final com més permet rebre la radiació solar. No m'agradaria generar alarma social innecessàriament, però no és descartable que cagar repetidament a l'ombra provoqui angoixa, depressió, autoodi i suïcidi en diferents graus.
Per cagar a la muntanya convé un terreny ric en vegetació de fulles grosses i suaus o, en el seu defecte, amb pedres abundants de fins a un pam de mida, que tinguin tacte amable però no llises del tot, i poc donades a desfer-se en bocinets si són sotmeses a pressió. Encara que si sou de mena més aviat deixada, podeu saltar-vos aquest punt.
El que jo miro de fer és doncs buscar una paret on repenjar l'esquena, aproximadament de cara al sud, en un lloc alt quan és possible (això és mania personal, per tenir vistes) i normalment rocós (més que selvàtic) i calcari. La calcària és resistent i té aquell punt d'aspror ben bé ideal, encara que sovint cal tenir cura amb les arestes tallants.
S'ha donat el cas que he trobat indrets on la paret de roca té a la base uns quants forats que semblen fets per a l'ocasió, i que permeten acabar marxant d'allà sense deixar cap rastre visual pertorbador, deixant-ho tot com ho hem trobat.
dimarts, 22 de juliol del 2008
Mirar-se els propis excrements
Malgrat que no he pogut confirmar l'autenticitat d'aquest fragment del Romanç d'Esop, em crec i accepto de bon grat la raó per la qual miro els meus excrements un cop acabo la tasca. El que no s'hagin preguntat els grecs, no val la pena preguntar-s'ho ...
"Can you explain to me why, when we defecate, we examine our excrement?"
Aesop explained:
“In old days there was a king’s son who, because of his life of ease and luxury, spent most of his time sitting and shitting. Once, he remained seated so long that, having forgot what he was doing he shat his common sense. From that day forward, men shit hunched over, being careful not to crap away their common sense. But don’t worry you can’t shit something you don’t possess!”
Gràcies, Esop.
Editat:
M'han passat una versió en català del romanç d'Esop que fa així:
“¿Podries explicar-me per què, quan caguem, mirem sovint els nostres excrements?”. Esop va explicar: “Va haver antigament el fill d’un rei que, a causa d’una vida de mol·lície i luxes, es passava molt de temps cagant. En certa ocasió, tant de temps es va passar que, perduda la memòria dels seus propis actes, va cagar també el seu juí. A partir d’aquell dia, els hòmens caguen emponnats, amb cura de no cagar també el juí. Però tu no et preocupes: ¡mai podràs cagar el juí que no tens!”.
"Can you explain to me why, when we defecate, we examine our excrement?"
Aesop explained:
“In old days there was a king’s son who, because of his life of ease and luxury, spent most of his time sitting and shitting. Once, he remained seated so long that, having forgot what he was doing he shat his common sense. From that day forward, men shit hunched over, being careful not to crap away their common sense. But don’t worry you can’t shit something you don’t possess!”
Gràcies, Esop.
Editat:
M'han passat una versió en català del romanç d'Esop que fa així:
“¿Podries explicar-me per què, quan caguem, mirem sovint els nostres excrements?”. Esop va explicar: “Va haver antigament el fill d’un rei que, a causa d’una vida de mol·lície i luxes, es passava molt de temps cagant. En certa ocasió, tant de temps es va passar que, perduda la memòria dels seus propis actes, va cagar també el seu juí. A partir d’aquell dia, els hòmens caguen emponnats, amb cura de no cagar també el juí. Però tu no et preocupes: ¡mai podràs cagar el juí que no tens!”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)