Ara que estem en crisi, és necessari trobar noves motivacions per que l'electorat torni a confiar en la classe política. ICV és bastant irrecuperable, però amb una mica d'esforç ens pot fer oblidar el seu seguidisme tornant a promoure l'ecosocialisme.
He trobat una cosa que els pot interessar: En lloc de fer llums de nadal a pedals, que cansen molt, podem gaudir d'un nadal il·luminat i imaginatiu alhora que incentivem la recerca i el desenvolupament fent com proposa Matthew Mazzotta, un "artista conceptual" americà que ha estudiat al prestigiós MIT.
"The Park Spark project is the transformation of dog waste into energy (methane) through a publicly fed methane digester as an interactive urban intervention that questions our current waste system, and at the same time creates an opportunity for others to participate in the (re)imaging of the byproduct energy (methane)."
A part, "Powered by your dog" és un eslògan molt ben trobat, pel qual caldria una traducció en consonància.
De res.
dimarts, 21 de setembre del 2010
dimecres, 21 de juliol del 2010
If it's not water, toilet tissue or poo, please, bin it -- don't block it
Tot just al post anterior havíem tret el tema: Compte amb el que es tira a l'inodor.
Mireu què han fet els incívics londinencs.
La campanya, comparada amb les de Barcelona, no és gens abstracta: "Si no és aigua, paper de vàter o caca, si us plau, llenceu-ho a la paperera -- no ho bloquegeu". A casa nostra segurament seria una cosa incomprensible com ara la nova campanya de civisme "A Barcelona tot hi cap, però no tot s'hi val"...
Mireu què han fet els incívics londinencs.
La campanya, comparada amb les de Barcelona, no és gens abstracta: "Si no és aigua, paper de vàter o caca, si us plau, llenceu-ho a la paperera -- no ho bloquegeu". A casa nostra segurament seria una cosa incomprensible com ara la nova campanya de civisme "A Barcelona tot hi cap, però no tot s'hi val"...
dimarts, 6 de juliol del 2010
Arqueologia, sewage-nomics i responsabilitat ciutadana
El nou programa de TV3 "Sota Terra" m'ha fet recordar que, fa temps, algú em va parlar un estudi sobre consum de droga basat en mesurar les traces que es podien trobar a les aigües residuals. Tot intentant fer memòria, n'he pogut trobar encara algunes referències (com ara aquí, i aquí).
Deixant de banda el mal tractament que es va fer llavors del tema, la idea en sí d'analitzar les aigües residuals per saber més coses de nosaltres és fantàstica. Les clavegueres són una sortida dels sistemes urbans, i transporten un caldo que ha recollit molta informació sobre el que hi passa a dins.
Naturalment, els científics ja hi han pensat, i hi ha investigadors que s'hi dediquen, per exemple al CSIC s'ho miren des de la vessant "contaminació", i també n'hi ha com la Jennifer Gardy que va un pas més enllà i pensa en fer-la servir per anticipar-se a les pandèmies.
Segons aquesta senyora, qualsevol patògen que entri a una població es manifestarà necessàriament en allò que surt d'aquesta població, i conseqüentment, seqüenciant el que hi ha a la merda es pot aconseguir identificar amenaces (com ara nous virus) abans no sigui massa tard per neutralitzar-les.
Però encara n'hi ha més. En aquest programa de la tele del que us parlava al començament, hi he descobert que els arqueòlegs poden fer servir copròlits (essencialment, caques fòssils trobades als jaciments) per saber coses del que va passar en un estrat determinat fa milers d'anys.
Tenir en compte totes aquestes implicacions és un deure cívic i una responsabilitat afegida a tot defecador conscienciat. Saber que una vulgar ejecció nostra avui pot donar les pistes per crear la vacuna de la grip del demà, o indicar si es pren maria sense recepta en el nostre poble, ens ha de fer tornar més savis i prudents. Encara més si pensem que al damunt, d'aquí a mil anys, podria ser que el nostre copròlit servís per determinar si en el nostre temps els dònuts ja tenien xocolata per fora. Això és transcendent. Això és com dir que cagant estem escrivint una pàgina de la nostra història !
Però ah, alerta ! Per la mateixa regla de tres, si heu fet una cosa dolenta i no voleu que se sàpiga a través de les vostres emissions de rebuig, sigueu llestos i feu servir una bosseta de plàstic, transporteu el residu a un altre municipi, com ara Tàrrega, i enterreu-lo ben avall, al mateix nivell que els copròlits de l'edat del bronze.
I si no és a Tàrrega, doncs a Verdú.
Deixant de banda el mal tractament que es va fer llavors del tema, la idea en sí d'analitzar les aigües residuals per saber més coses de nosaltres és fantàstica. Les clavegueres són una sortida dels sistemes urbans, i transporten un caldo que ha recollit molta informació sobre el que hi passa a dins.
Naturalment, els científics ja hi han pensat, i hi ha investigadors que s'hi dediquen, per exemple al CSIC s'ho miren des de la vessant "contaminació", i també n'hi ha com la Jennifer Gardy que va un pas més enllà i pensa en fer-la servir per anticipar-se a les pandèmies.
Segons aquesta senyora, qualsevol patògen que entri a una població es manifestarà necessàriament en allò que surt d'aquesta població, i conseqüentment, seqüenciant el que hi ha a la merda es pot aconseguir identificar amenaces (com ara nous virus) abans no sigui massa tard per neutralitzar-les.
Però encara n'hi ha més. En aquest programa de la tele del que us parlava al començament, hi he descobert que els arqueòlegs poden fer servir copròlits (essencialment, caques fòssils trobades als jaciments) per saber coses del que va passar en un estrat determinat fa milers d'anys.
Tenir en compte totes aquestes implicacions és un deure cívic i una responsabilitat afegida a tot defecador conscienciat. Saber que una vulgar ejecció nostra avui pot donar les pistes per crear la vacuna de la grip del demà, o indicar si es pren maria sense recepta en el nostre poble, ens ha de fer tornar més savis i prudents. Encara més si pensem que al damunt, d'aquí a mil anys, podria ser que el nostre copròlit servís per determinar si en el nostre temps els dònuts ja tenien xocolata per fora. Això és transcendent. Això és com dir que cagant estem escrivint una pàgina de la nostra història !
Però ah, alerta ! Per la mateixa regla de tres, si heu fet una cosa dolenta i no voleu que se sàpiga a través de les vostres emissions de rebuig, sigueu llestos i feu servir una bosseta de plàstic, transporteu el residu a un altre municipi, com ara Tàrrega, i enterreu-lo ben avall, al mateix nivell que els copròlits de l'edat del bronze.
I si no és a Tàrrega, doncs a Verdú.
divendres, 9 d’abril del 2010
Dotze magistrats d'un tribunal mengen fetge ... i caguen fatal
Potser us haurà passat, lectors del bloc,
que en un moment d'urgència intestinal
heu arribat pensant : M'ha anat de poc !
però tot seguit se us tapa el pas anal.
Doncs amb el nus al ventre, el rostre groc
d'angoixa per la lluita desigual
i mentre intento superar aquest xoc,
em ve a la ment el constitucional.
Passant per un moment dur de debò:
Tres anys mirant-se els mateixos papers !
els pobres magistrats estan com jo.
Mira que el cagaelàstics ja no hi és,
però va deixar-nos la constitució.
Pitjor que el fortasec. No en traurem res.
que en un moment d'urgència intestinal
heu arribat pensant : M'ha anat de poc !
però tot seguit se us tapa el pas anal.
Doncs amb el nus al ventre, el rostre groc
d'angoixa per la lluita desigual
i mentre intento superar aquest xoc,
em ve a la ment el constitucional.
Passant per un moment dur de debò:
Tres anys mirant-se els mateixos papers !
els pobres magistrats estan com jo.
Mira que el cagaelàstics ja no hi és,
però va deixar-nos la constitució.
Pitjor que el fortasec. No en traurem res.
dimarts, 16 de març del 2010
Bona cuina = bona defecació
Aquest diumenge el cuiner Santi Santamaria ha parlat del vincle entre el que ingerim i el que excretem.
Encara que es pugui pensar que l'article en sí és una mica soso, i que la referència a les vaques i a l'escalfament global estan fora de lloc, és important que cuiners amb estrelles Michelin facin bullir l'olla al voltant de la connexió entre menjar i cagar.
Senyors: La defecació difícil no és un càstig diví, sinó una conseqüència d'anar poc sovint a Can Fabes !
Encara que es pugui pensar que l'article en sí és una mica soso, i que la referència a les vaques i a l'escalfament global estan fora de lloc, és important que cuiners amb estrelles Michelin facin bullir l'olla al voltant de la connexió entre menjar i cagar.
Senyors: La defecació difícil no és un càstig diví, sinó una conseqüència d'anar poc sovint a Can Fabes !
divendres, 25 de desembre del 2009
El caga tió
(Josep Pedrals)
El fred consum el foc d'aquestes festes.
A mitja llum, el caganer, arrupit,
rosca intestins amb por de les tenebres
que, rere seu, omplen l'hivern de nit.
Diu que a partir d'avui s'escurça el vespre,
però la por és ara que el té trit.
...i el fred fa durs els cagallons, com pedres!
En mal moment l'estreny el que ha paït:
galets amb brou, pollastre i amanida,
neules, torrons, vi del que dóna vida
i un cava sec.
Una vaca i un mul
se'l miren (las de tant d'esforç de prémer)
i amb quatre brams semblen comentar el tema:
"Veus com cagar tions fa mal al cul!"
El fred consum el foc d'aquestes festes.
A mitja llum, el caganer, arrupit,
rosca intestins amb por de les tenebres
que, rere seu, omplen l'hivern de nit.
Diu que a partir d'avui s'escurça el vespre,
però la por és ara que el té trit.
...i el fred fa durs els cagallons, com pedres!
En mal moment l'estreny el que ha paït:
galets amb brou, pollastre i amanida,
neules, torrons, vi del que dóna vida
i un cava sec.
Una vaca i un mul
se'l miren (las de tant d'esforç de prémer)
i amb quatre brams semblen comentar el tema:
"Veus com cagar tions fa mal al cul!"
dimarts, 1 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)