Dotze magistrats d'un tribunal mengen fetge ... i caguen fatal

Potser us haurà passat, lectors del bloc,
que en un moment d'urgència intestinal
heu arribat pensant : M'ha anat de poc !
però tot seguit se us tapa el pas anal.

Doncs amb el nus al ventre, el rostre groc
d'angoixa per la lluita desigual
i mentre intento superar aquest xoc,
em ve a la ment el constitucional.

Passant per un moment dur de debò:
Tres anys mirant-se els mateixos papers !
els pobres magistrats estan com jo.

Mira que el cagaelàstics ja no hi és,
però va deixar-nos la constitució.
Pitjor que el fortasec. No en traurem res.

Bona cuina = bona defecació

Aquest diumenge el cuiner Santi Santamaria ha parlat del vincle entre el que ingerim i el que excretem.

Encara que es pugui pensar que l'article en sí és una mica soso, i que la referència a les vaques i a l'escalfament global estan fora de lloc, és important que cuiners amb estrelles Michelin facin bullir l'olla al voltant de la connexió entre menjar i cagar.

Senyors: La defecació difícil no és un càstig diví, sinó una conseqüència d'anar poc sovint a Can Fabes !

El caga tió

(Josep Pedrals)

El fred consum el foc d'aquestes festes.
A mitja llum, el caganer, arrupit,
rosca intestins amb por de les tenebres
que, rere seu, omplen l'hivern de nit.
Diu que a partir d'avui s'escurça el vespre,
però la por és ara que el té trit.
...i el fred fa durs els cagallons, com pedres!
En mal moment l'estreny el que ha paït:
galets amb brou, pollastre i amanida,
neules, torrons, vi del que dóna vida
i un cava sec.
Una vaca i un mul
se'l miren (las de tant d'esforç de prémer)
i amb quatre brams semblen comentar el tema:
"Veus com cagar tions fa mal al cul!"

Haiku

Al pic de l'hivern,
amb les sabates foradades,
ensopega amb una tifa.

Aprofitats

Hi ha qui et dóna un aglà per fer-te cagar un roure.

Adversus naturam peccantes

Emblema LXXX

Turpe quidem factu, sed et est res improba dictu, Excipiat siquis choenice ventris onus.
Mensuram, legisque modum hoc excedere sanctae est,
Quale sit incesto pollui adulterio.

Andrea Alciato (1492-1550) és l'autor d'un "hit" medieval del s.XVI, l'Emblemata, que -segons la viquipèdia- inaugurà un gènere molt exitós, basat en compondre al·legories, estructurades en forma de lemes, imatges i glosses.

A l'emblema número 80, sota el lema "els pecadors contra natura", hi ha una imatge que mostra un home defecant dins d'un pou d'aigua, o una dona cagant dins d'una espècie de vas, segons l'edició.

La glossa compara aquesta "acció contra natura" a un adulteri incestuós. Pel que he anat trobant a la xarxa, la pederàstia/homosexualitat també s'ha considerat plaer contra natura en algunes cultures. Però el que em resulta més curiós és que la imatge triada pel pecat contra natura sigui cagar en algun lloc especial. Per què Alciato no va triar com a acció contra natura escopir al plat del convidat ? O abandonar un nadó a un contàiner ? O cremar la foto d'un borbó ?

Sigui com sigui, aquest emblema degué ser tan controvertit que sembla que anava apareixent i desapareixent segons les edicions. Una edició de 1577, per exemple, no el conté.

Quines coses més insospitades té el món de l'escatologia...

Higiene anal: Primera aproximació

Hi ha un ritual íntim d'un cert interès, sobre el qual costa de trobar documentació. Es tracta de la higiene anal.

Tal com correspon a qualsevol compendi enciclopèdic seriós sobre el coneixement humà, la wikipedia té una entrada sobre el tema, encara que una mica fluixa, i que val la pena de complementar en la versió més culturalment propera, que és la basada en l'ús del paper de vàter.

Tal com el vaig aprendre a casa, el ritual és un procés iteratiu, consistent a anar arrencant dosis de paper, aplicant-les a la regió interglútia, examinant després el paper usat per decidir si cal continuar el procés. Tot seguit es rebutja la dosi usada (o no) i es torna a començar.

La maniobra, necessàriament simplificada, seria més o menys així:

path = new PaperPath(START, END);
log = new CleansingLog();
do {
 paper = roll.cut(PREFERRED_LENGTH);
 paper.init(); /* hi ha gent que tria la cara del paper que entra en contacte amb la pell, o el plega per augmentar-ne el gruix, o altres subtileses */
 path.adjust(log); /* a cada passada, el recorregut es pot adaptar segons el que hagi passat a la passada anterior */
 result = path.run(paper);
 log.append(result);
} while (paper.fecalCoverage()>TOLERANCE);

He esquematitzat l'algorisme perquè m'interessava recalcar l'ús de valors que ningú no ha posat mai en negre sobre blanc (mai més ben dit, eh, eh ?). Al menys que jo sàpiga. Per exemple, en la definició del recorregut del paper, en la quantitat de paper per iteració, o en la tol·lerància personal i social.

Imagineu quin descobriment no seria el fet de determinar que aquests valors ens vénen donats genèticament ! Però més aviat sospito que són una herència cultural, i que només alguns il·luminats o marranots tenen el coratge de prendre-se'ls com el que són: Valors discrecionals.

Fent un pas més enllà, jo entraria al terreny polític. Ja que no se'n surten gaire amb les coses importants, jo proposaria que el tripartit no deixés aquests paràmetres a la llibertat personal, i que també legislés sobre això. Per posar alguns exemples:

La quantitat de paper per iteració seria un paràmetre amb el qual ICV es podria entretenir quan es cansi dels 80km/h, elaborant una certificació de "ciutadà ecologista de debò" que a part de votar-los a ells, requereixi minimitzar aquest paràmetre. Per cert, deu existir algú que respecti les dosis marcades pels fabricants de rotlles de paper higiènic ?

La tol·lerància personal i social permet reduir el temps de procés. Augmentant el valor de cobertura fecal del paper que es pot permetre al final, es redueix el número d'iteracions necessàries. La nostra tol·lerància pot ser molt ajustable, però segurament hi ha un límit superior que és la quantitat de residu que comença a ser socialment intol·lerable i al que només s'arrisquen els molt guarros.

A més, si tenim un esperit optimitzador de recursos, i una tol·lerància zero, es podria mirar d'extrapolar el ritme de disminució de la cobertura per sortir de la iteració sense malgastar el darrer tros de paper que ja sabem que sortirà completament net.

No cal dir que aquest seria un capítol per ERC. Ara que han arribat els gestors a la direcció, que comencin amb els problemes que preocupen a la gent. Prou de catalanisme de pluja fina Carodiana.

Finalment, sobre el recorregut del paper, igual que hi ha dretans i esquerrans, creieu que hi ha ascendents i descendents ? És a dir, gent que comença per norma amb el paper des de baix cap a dalt i gent que comença per norma amb el paper des de dalt cap a baix ? Sigui com sigui, aquí els defensors de l'eix dreta-esquerra com els socialistes podrien fer èmfasi en els avantatges de netejar-se el cul en contra dels dictats de l'orografia local de la regió. Ja es veu que és poc pràctic netejar-se el cul de costat, però ells ja estan acostumats a aquests paperots ... i se'n surten prou bé. Què tal un informe que classifiqui de "crosta nacionalista" els que es netegen d'acord amb l'eix nacional en oposició als que ho fan en l'eix dreta-esquerra ?

Nota important:
L'algorisme és il·lustratiu i no es garanteix que sigui complet. No el proveu a casa vostra sense haver-lo revisat abans. Tingueu en compte que una implementació acurada hauria de tenir en compte excepcions com ara els PaperJam o OutOfPaper en els mètodes de l'objecte roll, les excepcions Slip, Tear o Block quan s'invoquen mètodes de l'objecte path, etc.