I ara que ja he consumit la meitat d'aquesta quota, he decidit repassar si el que he fet en la comoditat del sanitari m'està aportant alguna cosa, i també explorar què més puc fer en el futur, no ja per a treure'm un màster, però sí per ser una mica més feliç. I és que el temps de cagar és molt aprofitable: Acostuma a haver-hi tranquilitat, es tenen les mans lliures, i la posició és descansada.
Som-hi doncs amb el repàs de les tres coses més freqüents que recordo:
- Mirar-me els peus és una de les coses que sembla més improductiva, però allibera la ment i permet pensar en totes direccions. Té l'avantatge que no necessita preparació prèvia i que no et distreu de la tasca principal.
- Per llegir, en canvi, o bé cal tenir una biblioteca al lavabo, o bé he de portar la lectura, cosa que no puc fer amb presses. I molts cops hi vaig amb presses. De vegades, les revistes del lavabo s'hi queden mesos, i acabo fins als nassos de llegir sempre el mateix. Quan he portat lectura de fora, també m'ha passat d'haver-me de quedar més estona de la necessària perquè la lectura estava en un moment interessant.
- Navegar per internet és el que més faig darrerament. De vegades el portàtil no té temps ni d'engegar-se, però si l'operació es preveu llarga, té un avantatge sobre llegir: Agafant sempre el mateix objecte, les variants son molt més grans. Pots llegir el correu, les notícies, ...
I parlant de pensar, també cal tenir en compte el vàter de la feina. I en una latrina pública hi ha moltes més possibilitats que en el lavabo de casa. És com les diferències entre els videojocs normals i els multijugador. A més, tindríem opcions competitives i opcions no competitives. Veiem-les.
Opcions multijugador
- Competició: Si hi ha vàries cabines ocupades, es pot intentar competir en alguna cosa. I no sempre cal que els altres siguin conscients d'estar competint. Per veure qui caga primer, per exemple, només cal tenir l'oïda atenta al "plop" i mirar que el teu sigui el primer. O bé provar de ser qui foti el pet més llarg, o el més explosiu, o el més musical. Les variants són incomptables.
- No competició: Si la competició no és el nostre fort, o no sabem perdre, podem simplement mirar de descobrir qui és el veí, ajupint-nos fins a veure si reconeixem les sabates o els pantalons (ja no dic els gallumbos, perquè seria l'hòstia reconèixer-los!). O encetar una conversa, que seria senzill i entretingut, però que mai no he vist que es faci.
- En cas que ens trobem sols, hi ha la possibilitat de comunicació diferida amb qui vindrà després. Per exemple, el clàssic d'expressar-se fent servir les parets (propi d'incívics, més aviat) (i de guarros quan no han portat boli, i recorren a elements orgànics que tenen més a mà, com els mocs o la merda). Com a variant, es podrien deixar missatges o dibuixos al paper de cagar, pel següent que vingui. Això sí, sempre amb llapis o boli que prèviament haurem pres la precaució de dur.
I mirant mirant, a veure què em deixava, he vist que tot està descobert a la faç de la terra. Si no voleu perdre el temps cagant, mireu-vos aquest article.
Això em fa pensar que he d'escriure un post bo i assegut a la tassa.
5 comentaris:
Hola mestre de l'escombreta de lavabo!
Summament interessant aquesta reflexió personal del temps que podem arribar a perdre en accions tan poètiques i agradables com anar-se per la pota.
Hi ha alguns detalls que se't escapen, com per exemple el temps d'espera en un lavabo públic, que caldria sumar a aquests 50-100 dies de ejecció pura, i que no és gens menyspreable si el gènere de l'individu és femení, ja que en aquest cas aquest temps d'espera creix de manera exponencial.
I la situació s'agreuja quan parlem de lavabos en estacions de servei, aeroports i altres habitacles que trobem en les nostres travessies aeri-terrenals.
La component competitiva en els lavabos públics també té les seves variants en funció del gènere. En més d'una ocasió he patit l'alleujament més o menys involuntari (llegeixi's gasos extrems) de la meva veïna d'urinari, que, lluny de sentir-se orgullosa, crea un nou vessant de competició que consisteix a aguantar dintre del lavabo el que faci mancada per a no ser descoberta com autora de tal melodia.
Com veus, les opcions són infinites. Et deixo amb la següent classificació de munyecos...Et sents identificat amb alguna? ;)
Salut i suport al esfinter!
Hola aigua fecal, no esperava cap comentari tan ràpid. De fet, anava a corregir el post quan l'he vist.
No sé si em podria colar a un lavabo femení amb l'excusa de que estic fent una recerca per al meu bloc. Com a fèmina, què en penses ?
Per cert, que la classificació aquesta l'he afegida als links de la web. Diria que com a mínim n'he fet una de cada :-D
Si et poses perruca i talons pot ser que passis desapercebut (afaitant-te prèviament és clar) jo podria recolzar-te en aquest moment tan delicat...
Si t'ha agradat la classificació de cagarades, espera a veure la meravellosa guia del esfínter! Si, si, has sentit bé! És una mica així com la guia Michelín dels lavabos, però puntuant amb rotllos de paper higiènic en lloc d'amb estrelletes :) Fes un cop d'ull...
Caganeeeeeer!
Volem actualització!
Que estem davant la primera crisi de restrenyiment i t'impedeix delectar-nos amb noves cagarades?
I jo que pensava que aquest era un blog seriós...
Ja! Restrenyiment! Molt bo! M'ho apunto com a tag.
Per cert, que aviat hauràs contribuït amb més links que jo :-)
Publica un comentari a l'entrada