Cagar, pas a pas (primer lliurament)

Crec que per passar un test de Turing cal saber quatre coses sobre cagar. Avui, els capítols 1 i 2.

1) Sensació de caguera

Tot comença quan arriba aquesta mena d'event asíncron que eleva la necessitat de cagar al nivell conscient. A partir de llavors, la idea de cagar (tot i que amb diferents intensitats) difícilment em deixarà de rondar pel cap fins que consumi l'acte.

2) Intenció de cagar

Un cop rebut l'event anterior, més d'hora o més tard tindré la intenció de cagar. Algun resort atàvic farà que instintivament aixequi el cap i miri de saber d'on bufa el vent. Això deu ser perquè segurament, en el passat, el fet de triar malament el lloc podia fer que un depredador tingués avantatge per atacar-me, pel fet de trobar-me en situació d'inferioritat per donar-me pel cul -metafòricament parlant- sense gaires problemes.

Avui en dia, identificar una letrina segura a la zona també pot ser difícil perquè no està ben vist cagar a qualsevol lloc, però segur que no és un tema on ens hi juguem la vida com en el passat.

(continuarà...)

Que guanyi Alemanya

Aquesta setmana he estat defecant per Alemanya, i he trobat que en general és tan bon lloc per cagar-hi com qualsevol altre, encara que hi he observat coses millorables: A l'hotel hi havia un vàter d'aquests que no té peu i s'aguanta enganxat a la paret, i que em fan tanta ràbia. I a la feina malgrat que tot era tan polit com cal esperar d'una gran companyia, curiosament, el paper és a la dreta en lloc de ser a l'esquerra, i les tasses no tenen tapa.

Dit això, confesso que el dijous, quan va guanyar contra Portugal i va passar a quarts de final, vaig fer una cagarada molt satisfactòria. No sé si deu tenir relació, o no. Per si de cas, espero que guanyin la final i estic segur que cagaré molt més de gust encara.

Sóc la merda

Sóc la merda que el vent ha ressecat
sóc la merda que l'aigua ha estovat
la merda que ha esquitxat a la padrina
sota el pes d'un peu distret.

Sóc una merda lligada amb un cordó
sóc la merda a la sabata d'un cabró
la merda que ha caigut damunt del cap dels nens
una merda al capó del teu 600.

Sóc la merda que d'aprop canvia de pudor
la que en mans del fill petit fa por
un tros d'estaca, una merdota singular
emergint sobre el nivell del mar.

Una merda per si algú es vol fer una sopa
una merda que cap cul sent com a pròpia.

Sóc la merda que s'hi posa de través
que no vol ressignar-se a marxar del Vallès
sóc la merda que ha de caure amb tot el pes
per esquitxar-te el revés.

Música: Marc Parrot (Interferència, 2007)

Aquí us la deixo, per si voleu contraatacar les infectes cançons del cantant de Los Lobos, aquesta incantable meravella del mestissatge, la dirigida als pederastes, o la que podria anar a eurovisió l'any que ve. També hi ha la versió apta per a públic infantil.

No menjaré més paper !

Aaaaaaaaaarrrrrrghhh ! Déu meu, no tenia ni la més remota idea que això fos possible !

La vida em passa pel davant mentre estic cagant

Sumant minuts barroerament, calculo que potser m'hauré acabat passant entre 50 i 100 dies de la vida cagant sense parar. Per descomptat que depèn del temps que visqui i de si cagaré igual de ràpid i de sovint en el futur, però em podria quedar encara temps suficient per a fer un màster a distància des del vàter !

I ara que ja he consumit la meitat d'aquesta quota, he decidit repassar si el que he fet en la comoditat del sanitari m'està aportant alguna cosa, i també explorar què més puc fer en el futur, no ja per a treure'm un màster, però sí per ser una mica més feliç. I és que el temps de cagar és molt aprofitable: Acostuma a haver-hi tranquilitat, es tenen les mans lliures, i la posició és descansada.

Som-hi doncs amb el repàs de les tres coses més freqüents que recordo:

• Mirar-me els peus és una de les coses que sembla més improductiva, però allibera la ment i permet pensar en totes direccions. Té l'avantatge que no necessita preparació prèvia i que no et distreu de la tasca principal.

• Per llegir, en canvi, o bé cal tenir una biblioteca al lavabo, o bé he de portar la lectura, cosa que no puc fer amb presses. I molts cops hi vaig amb presses. De vegades, les revistes del lavabo s'hi queden mesos, i acabo fins als nassos de llegir sempre el mateix. Quan he portat lectura de fora, també m'ha passat d'haver-me de quedar més estona de la necessària perquè la lectura estava en un moment interessant.

• Navegar per internet és el que més faig darrerament. De vegades el portàtil no té temps ni d'engegar-se, però si l'operació es preveu llarga, té un avantatge sobre llegir: Agafant sempre el mateix objecte, les variants son molt més grans. Pots llegir el correu, les notícies, ...

Entre les coses que no he fet i que podria fer, hi hauria: Parlar per telèfon, cantar, escoltar música, beure, menjar o dormir. I de totes aquestes, la que més em crida l'atenció és menjar, per la simetria que representa (mmmm, omplir mentre estàs buidant! Em faig creus que no hi hagi pensat mai ...).

I parlant de pensar, també cal tenir en compte el vàter de la feina. I en una latrina pública hi ha moltes més possibilitats que en el lavabo de casa. És com les diferències entre els videojocs normals i els multijugador. A més, tindríem opcions competitives i opcions no competitives. Veiem-les.

Opcions multijugador

• Competició: Si hi ha vàries cabines ocupades, es pot intentar competir en alguna cosa. I no sempre cal que els altres siguin conscients d'estar competint. Per veure qui caga primer, per exemple, només cal tenir l'oïda atenta al "plop" i mirar que el teu sigui el primer. O bé provar de ser qui foti el pet més llarg, o el més explosiu, o el més musical. Les variants són incomptables.

• No competició: Si la competició no és el nostre fort, o no sabem perdre, podem simplement mirar de descobrir qui és el veí, ajupint-nos fins a veure si reconeixem les sabates o els pantalons (ja no dic els gallumbos, perquè seria l'hòstia reconèixer-los!). O encetar una conversa, que seria senzill i entretingut, però que mai no he vist que es faci.

Opcions monojugador

• En cas que ens trobem sols, hi ha la possibilitat de comunicació diferida amb qui vindrà després. Per exemple, el clàssic d'expressar-se fent servir les parets (propi d'incívics, més aviat) (i de guarros quan no han portat boli, i recorren a elements orgànics que tenen més a mà, com els mocs o la merda). Com a variant, es podrien deixar missatges o dibuixos al paper de cagar, pel següent que vingui. Això sí, sempre amb llapis o boli que prèviament haurem pres la precaució de dur.

Per cert, una nota higiènica: Tal com diu el sentit comú i un article de la BBC, tapar el vàter abans de tirar la cadena evita que es dispersin partícules en forma d'esprai -contenint tota mena d'agents bruts i perniciosos- pel volum de la cabina, incloent-nos-hi a nosaltres (no com a bruts i perniciosos, sinó com a elements en el volum de la cabina).

I mirant mirant, a veure què em deixava, he vist que tot està descobert a la faç de la terra. Si no voleu perdre el temps cagant, mireu-vos aquest article.

Això em fa pensar que he d'escriure un post bo i assegut a la tassa.

De cagar ningú se n'escapa

Vull donar-vos les gràcies, copròfils, per deixar-me comentaris. Això m'encoratja a prendre-m'ho seriosament i em fa venir caguera a la vegada (i ara mateix no sé quina de les dues coses fer primer). Mirant cap al futur puc dir-vos que si fos per mi, mai més no cagarieu sols.

A més, ja que feu l'esforç de llegir-vos el bloc, intentaré donar resposta als vostres dubtes, així com vosaltres responeu a les meves ejeccions. I deslliurar-vos de qualsevol mal-cagar.

Amén.

Cacofonia

Acabo de començar i ja començo a patir per la repetició excessiva dels mot merda i cagar. Per això faig una crida a contribuir amb els sinònims, parònims, localismes, eufemismes o el que sigui que conegueu per evitar dir-los contínuament, i per fer servir la variant més apropiada en cada moment.

Per exemple, quan el to de l'escrit sigui seriós es pot parlar de matèria fecal, femta o excrement. Quan sigui col·loquial, de tifa. Quan s'adreci a audiències infantils, de caca. Quan calgui no ser gaire ofensiu, de producte interior brut, etc. (i el mateix amb defecar, pondre, anar de ventre o fins i tot l'antiquat fer aigües majors).