Mirar-se els propis excrements

Malgrat que no he pogut confirmar l'autenticitat d'aquest fragment del Romanç d'Esop, em crec i accepto de bon grat la raó per la qual miro els meus excrements un cop acabo la tasca. El que no s'hagin preguntat els grecs, no val la pena preguntar-s'ho ...

"Can you explain to me why, when we defecate, we examine our excrement?"

Aesop explained:

“In old days there was a king’s son who, because of his life of ease and luxury, spent most of his time sitting and shitting. Once, he remained seated so long that, having forgot what he was doing he shat his common sense. From that day forward, men shit hunched over, being careful not to crap away their common sense. But don’t worry you can’t shit something you don’t possess!”

Gràcies, Esop.

Editat:

M'han passat una versió en català del romanç d'Esop que fa així:

“¿Podries explicar-me per què, quan caguem, mirem sovint els nostres excrements?”. Esop va explicar: “Va haver antigament el fill d’un rei que, a causa d’una vida de mol·lície i luxes, es passava molt de temps cagant. En certa ocasió, tant de temps es va passar que, perduda la memòria dels seus propis actes, va cagar també el seu juí. A partir d’aquell dia, els hòmens caguen emponnats, amb cura de no cagar també el juí. Però tu no et preocupes: ¡mai podràs cagar el juí que no tens!”.