Sumant minuts barroerament, calculo que potser m'hauré acabat passant entre 50 i 100 dies de la vida cagant sense parar. Per descomptat que depèn del temps que visqui i de si cagaré igual de ràpid i de sovint en el futur, però em podria quedar encara temps suficient per a fer un màster a distància des del vàter !
I ara que ja he consumit la meitat d'aquesta quota, he decidit repassar si el que he fet en la comoditat del sanitari m'està aportant alguna cosa, i també explorar què més puc fer en el futur, no ja per a treure'm un màster, però sí per ser una mica més feliç. I és que el temps de cagar és molt aprofitable: Acostuma a haver-hi tranquilitat, es tenen les mans lliures, i la posició és descansada.
Som-hi doncs amb el repàs de les tres coses més freqüents que recordo:
- Mirar-me els peus és una de les coses que sembla més improductiva, però allibera la ment i permet pensar en totes direccions. Té l'avantatge que no necessita preparació prèvia i que no et distreu de la tasca principal.
- Per llegir, en canvi, o bé cal tenir una biblioteca al lavabo, o bé he de portar la lectura, cosa que no puc fer amb presses. I molts cops hi vaig amb presses. De vegades, les revistes del lavabo s'hi queden mesos, i acabo fins als nassos de llegir sempre el mateix. Quan he portat lectura de fora, també m'ha passat d'haver-me de quedar més estona de la necessària perquè la lectura estava en un moment interessant.
- Navegar per internet és el que més faig darrerament. De vegades el portàtil no té temps ni d'engegar-se, però si l'operació es preveu llarga, té un avantatge sobre llegir: Agafant sempre el mateix objecte, les variants son molt més grans. Pots llegir el correu, les notícies, ...
Entre les coses que no he fet i que podria fer, hi hauria: Parlar per telèfon, cantar, escoltar música, beure, menjar o dormir. I de totes aquestes, la que més em crida l'atenció és menjar, per la simetria que representa (mmmm, omplir mentre estàs buidant! Em faig creus que no hi hagi pensat mai ...).
I parlant de pensar, també cal tenir en compte el vàter de la feina. I en una latrina pública hi ha moltes més possibilitats que en el lavabo de casa. És com les diferències entre els videojocs normals i els multijugador. A més, tindríem opcions competitives i opcions no competitives. Veiem-les.
Opcions multijugador- Competició: Si hi ha vàries cabines ocupades, es pot intentar competir en alguna cosa. I no sempre cal que els altres siguin conscients d'estar competint. Per veure qui caga primer, per exemple, només cal tenir l'oïda atenta al "plop" i mirar que el teu sigui el primer. O bé provar de ser qui foti el pet més llarg, o el més explosiu, o el més musical. Les variants són incomptables.
- No competició: Si la competició no és el nostre fort, o no sabem perdre, podem simplement mirar de descobrir qui és el veí, ajupint-nos fins a veure si reconeixem les sabates o els pantalons (ja no dic els gallumbos, perquè seria l'hòstia reconèixer-los!). O encetar una conversa, que seria senzill i entretingut, però que mai no he vist que es faci.
Opcions monojugador- En cas que ens trobem sols, hi ha la possibilitat de comunicació diferida amb qui vindrà després. Per exemple, el clàssic d'expressar-se fent servir les parets (propi d'incívics, més aviat) (i de guarros quan no han portat boli, i recorren a elements orgànics que tenen més a mà, com els mocs o la merda). Com a variant, es podrien deixar missatges o dibuixos al paper de cagar, pel següent que vingui. Això sí, sempre amb llapis o boli que prèviament haurem pres la precaució de dur.
Per cert, una nota higiènica: Tal com diu el sentit comú i un
article de la BBC, tapar el vàter abans de tirar la cadena evita que es dispersin partícules en forma d'esprai -contenint tota mena d'agents bruts i perniciosos- pel volum de la cabina, incloent-nos-hi a nosaltres (no com a bruts i perniciosos, sinó com a elements en el volum de la cabina).
I mirant mirant, a veure què em deixava, he vist que tot està descobert a la faç de la terra. Si no voleu perdre el temps cagant, mireu-vos aquest
article.
Això em fa pensar que he d'escriure un post bo i assegut a la tassa.
