Potser us haurà passat, lectors del bloc,
que en un moment d'urgència intestinal
heu arribat pensant : M'ha anat de poc !
però tot seguit se us tapa el pas anal.
Doncs amb el nus al ventre, el rostre groc
d'angoixa per la lluita desigual
i mentre intento superar aquest xoc,
em ve a la ment el constitucional.
Passant per un moment dur de debò:
Tres anys mirant-se els mateixos papers !
els pobres magistrats estan com jo.
Mira que el cagaelàstics ja no hi és,
però va deixar-nos la constitució.
Pitjor que el fortasec. No en traurem res.
divendres, 9 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)