Emblema LXXXTurpe quidem factu, sed et est res improba dictu, Excipiat siquis choenice ventris onus.
Mensuram, legisque modum hoc excedere sanctae est,
Quale sit incesto pollui adulterio.
Andrea Alciato (1492-1550) és l'autor d'un "hit" medieval del s.XVI, l'Emblemata, que -segons la viquipèdia- inaugurà un gènere molt exitós, basat en compondre al·legories, estructurades en forma de lemes, imatges i glosses.
A l'emblema número 80, sota el lema "els pecadors contra natura", hi ha una imatge que mostra un home defecant dins d'un pou d'aigua, o una dona cagant dins d'una espècie de vas, segons l'edició.
La glossa compara aquesta "acció contra natura" a un adulteri incestuós. Pel que he anat trobant a la xarxa, la pederàstia/homosexualitat també s'ha considerat plaer contra natura en algunes cultures. Però el que em resulta més curiós és que la imatge triada pel pecat contra natura sigui cagar en algun lloc especial. Per què Alciato no va triar com a acció contra natura escopir al plat del convidat ? O abandonar un nadó a un contàiner ? O cremar la foto d'un borbó ?Sigui com sigui, aquest emblema degué ser tan controvertit que sembla que anava apareixent i desapareixent segons les edicions. Una edició de 1577, per exemple, no el conté.
Quines coses més insospitades té el món de l'escatologia...
2 comentaris:
Qu'heu vist l'emblema D.80 de l'edició d'Aldus (editor florentí, o venecià, ara no m'enrecordo)del 1546? L'home que hi apareix porta una barretina i el paisatge urbà que s'hi veu al fons sembla la Barcelona de finals de l'Edat Mitjana o de començament del renaixement amb un castell-palau a l'esquerra i a la dreta un casalot amb una torre de guaita que fa cantonada com la casa de la vall d'Andorra i moltes altres que podem veure a Catalunya. Aquesta estampa surt a l'edició de la UIB del 2003 a càrrec de Rafael Zafra.
Interessant ! Gràcies per la nota.
No havia vist aquesta versió de l'emblema. M'he fixat en el castell-palau i la torre de guaita a la cantonada. Sí que resulten familiars, però la barretina diuen que era popular a la mediterrània, i l'edifici clàssic de l'extrem esquerre fa dubtar una mica ...
No sé. Els Borja, Venecia. No descarto que no poguessin pensar en un català com a pecador !
Aquest vespre hi donaré una altra volta.
Publica un comentari a l'entrada