Crec que per passar un test de Turing cal saber quatre coses sobre cagar. Avui, els capítols 1 i 2.
1) Sensació de caguera
Tot comença quan arriba aquesta mena d'event asíncron que eleva la necessitat de cagar al nivell conscient. A partir de llavors, la idea de cagar (tot i que amb diferents intensitats) difícilment em deixarà de rondar pel cap fins que consumi l'acte.
2) Intenció de cagar
Un cop rebut l'event anterior, més d'hora o més tard tindré la intenció de cagar. Algun resort atàvic farà que instintivament aixequi el cap i miri de saber d'on bufa el vent. Això deu ser perquè segurament, en el passat, el fet de triar malament el lloc podia fer que un depredador tingués avantatge per atacar-me, pel fet de trobar-me en situació d'inferioritat per donar-me pel cul -metafòricament parlant- sense gaires problemes.
Avui en dia, identificar una letrina segura a la zona també pot ser difícil perquè no està ben vist cagar a qualsevol lloc, però segur que no és un tema on ens hi juguem la vida com en el passat.
(continuarà...)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ben trobat,
El meu company cada dia defeca, com a mínim, 3 vegades al dia i n'està molt orgullós (ho comenta amb gran satisfacció). Li he parlat de l'existència del teu blog, per això d'intercanviar experiències....
Doncs molta merda i a cagar de gust!!
Aufènix
Gràcies per la recomanació ! Seria bo de sentir alguna cosa d'un fenòmen com el que expliques. Sigui com sigui, m'apunto la periodicitat com a tema.
Publica un comentari a l'entrada