Sóc la merda

Sóc la merda que el vent ha ressecat
sóc la merda que l'aigua ha estovat
la merda que ha esquitxat a la padrina
sota el pes d'un peu distret.

Sóc una merda lligada amb un cordó
sóc la merda a la sabata d'un cabró
la merda que ha caigut damunt del cap dels nens
una merda al capó del teu 600.

Sóc la merda que d'aprop canvia de pudor
la que en mans del fill petit fa por
un tros d'estaca, una merdota singular
emergint sobre el nivell del mar.

Una merda per si algú es vol fer una sopa
una merda que cap cul sent com a pròpia.

Sóc la merda que s'hi posa de través
que no vol ressignar-se a marxar del Vallès
sóc la merda que ha de caure amb tot el pes
per esquitxar-te el revés.

Música: Marc Parrot (Interferència, 2007)

Aquí us la deixo, per si voleu contraatacar les infectes cançons del cantant de Los Lobos, aquesta incantable meravella del mestissatge, la dirigida als pederastes, o la que podria anar a eurovisió l'any que ve. També hi ha la versió apta per a públic infantil.